Què és la CNT?

La Confederació Nacional del Treball (CNT) és una federació de sindicats adherida a l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT). Som gent treballadora que, al marge de directrius polítiques ni remuneracions, com a persones
afiliades prenem les decisions en peu d’igualtat i de forma directa. Com gent solidària i no caritativa, perquè la nostra ajuda mútua promou la igualtat i no la dependència.
Sindicat d’Oficis Varis del Prat de Llobregat
C. Enric Morera nº77.
08820 El Prat de Llobregat.
elprat@cnt.es

 

Què és un sindicat?

Un sindicat és una associació de treballadors/es que busquen millores en la seva qualitat de vida tant materials com culturals. Si ets un/a treballador/a (en actiu, a l’atur, jubilada…) i creus que aquesta vida no et dóna tot allà que mereixes, que el teu treball no et permet desenvolupar-te com a persona, el teu lloc d’actuació com a treballador/a és un sindicat.

 

La CNT, un sindicat de classe.

La Confederació Nacional del Treball és una confederació de sindicats de classe que agrupen a treballadors i
treballadores de tots els oficis sense distinció en els seus sindicats de ram. La CNT és una eina de lluita per a tota la classe treballadora.

 

Qui pot pertànyer a la CNT?

Qualsevol treballador/a pot estar afiliat/da al sindicat sense que importin les seves conviccions polítiques o les seves creences religioses. Només cal que es comprometi a acceptar el nostre pacte associatiu i a respectar les decisions preses a l’assemblea.CNT és una organització independent que uneix sense matisos a tota la classe treballadora. Per a preservar aquesta independència els membres de partits polítics o d’organitzacions religioses no poden usar el sindicat per a fer proselitisme així com tampoc no podran assumir càrrecs.En canvi, a la CNT no hi caben aquelles persones que no poden ser considerades treballadores com ara empresaris, rentistes, grans propietaris, executius i alts càrrecs, càrrecs polítics de l’administració de l’estat, etc.
Policies i cossos repressors en general tampoc poden ser afiliats a la CNT.
Finalment, per coherència, tampoc admetem la doble militància de treballadors/es afiliats/des a altres centrals sindicals.

 

És la CNT un altre sindicat més dels molts que existeixen?

La CNT és diferent. Fem de la democràcia directa la nostra marca identitària. Aquest tipus de democràcia consisteix en què les decisions les prenen sempre aquells/es qui en resultarà afectat. Els nostres estatuts asseguren que sigui l’assemblea qui prengui les decisions. I a l’assemblea totes les veus tenen el mateix pes. Si tens les teves raons, podràs escollir el camí a seguir.La CNT és una central sindical que porta molts anys donant guerra i s’ha distingit durant tota la seva trajectòria per ser una organització en la qual les decisions es prenen des de la base : on la gent participa, on no hi ha dirigents i on hi ha una total llibertat i igualtat en l’intercanvi d’idees, opinions i iniciatives. A la CNT totes i tots som iguals i ningú no cobra cap sou per representar als treballadors i treballadores.La CNT va ser fundada l’any 1910 i entre les seves victòries hi trobem les lluites que van desembocar a la jornada de 8 hores, el descans del dissabte, les vacances pagades, les assegurances per malaltia, jubilació i atur, la contractació obligatòria d’aturats…. Ha promogut vagues de lloguers i fundà escoles, biblioteques, editorials. Va lluitar contra el franquisme i va col.lectivitzar les terres i la indústria el 1936 originant la transformació social més radical de la història d’Europa del segle XX.

 

Els principis de la CNT.

Aquest sindicat es regeix en el seu funcionament pels principis del sindicalisme revolucionari.Principi d’Autogestió: Pensem que qui ha de decidir sobre els seus problemes és precisament la gent afectada. Si ningú no treballa per tu, que ningú no decideixi per tu. Per això la CNT és un sindicat assembleari: dins seu, qui decideix és sempre l’assemblea d’afiliats/des.
Principi de Federalisme: Cada sindicat de la CNT gaudeix d’autonomia per actuar dins del seu àmbit i, a la vegada, es confedera amb la resta de sindicats per poder treballar units enfront les circumstàncies a les que hagin de donar resposta.
Principi de Solidaritat i de Recolzament Mutu: Tots els sindicats de la CNT han establert un pacte solidari amb
la resta de la confederació que fa que cada agressió que rebi una de les seves parts sigui resposta per la totalitat de l’organització. El mateix és aplicable als i a les militants dels sindicats.

 

Internacionalisme proletari.

Les i els treballadors s’associen en sindicats, aquests es federen a la vegada a nivell local, regional i nacional dins la CNT i aquesta, al seu torn, es federa amb sindicats de tot el món dins l’Associació Internacional de Treballadors/es (AIT): la Iª Internacional, l’associació internacional de l’anarcosindicalisme. I això es deu a que sabem que depenem els uns dels altres a nivell internacional. Davant el neo-lliberalisme globalitzador, oposem
l’internacionalisme proletari.

 

La tàctica de la CNT: l’Acció Directa.

La tàctica de la CNT és l’Acció Directa.
Això significa que la solució dels conflictes que s’originin han de ser buscades per les persones afectades i sense intermediaris. Considerem que aquesta manera de treballar ens permet aprendre i actuar sobre allò que ens afecta i així assumir responsabilitats. Ser anarcosindicalista implica prendre decisions i decidir és quelcom molt difícil: significa tenir problemes ja que una vegada hagis acordat quelcom i s’hagi de posar en pràctica, moltes vegades ens trobarem amb l’oposició dels nostres enemics naturals: la patronal. Aquesta està interessada en fer-te treballar tant com es pugui i pagar-te el menys possible.. El teu interès és el contrari. Tu vols treballar menys i viure millor. Però això xoca frontalment amb els interessos del capitalisme.

 

La base de la filosofia de la CNT: l’anarquisme.

Totes aquestes línies de treball de la CNT veuen de les idees anarquistes. L’anarquisme és una filosofia política que afirma que la societat pot organitzar-se al marge del poder polític, sense coacció i sense violència. Nega, l’anarquisme, la necessitat d’especialistes polítics capacitats per decidir en nom d’altres persones. Cada individu és sobirà per a decidir sobre allò que l’afecta.Aquestes idees estan essent adoptades per multitud de grups que estan farts d’organitzacions clàssiques basades en el principi de jerarquia. Les idees alternatives d’autogestió, participació, descentralització…. són idees anarquistes. Hi ha una idea negativa, errònia, de l’anarquia entesa aquesta com a sinònim de caos i violència. Nosaltres considerem l’anarquia com ordre no imposat, llibertat i absència de coacció.Volem la transformació radical de la societat, l’aboliment del treball assalariat, la revolució social. La nostra finalitat és el Comunisme Llibertari: un sistema sòcio-econòmic que faci de la llibertat i de la igualtat els seus valors fundamentals. I pensem que per aconseguir els nostres objectius hem d’usar uns mètodes
coherents amb ells: no tot és vàlid. El fi no pot justificar mai els mitjans. Si volem una societat lliure, igualitària i fraternal, la nostra organització ha de ser lliure, igualitària i fraternal. Però també pensem que cada agressió patronal o estatal ha de tenir una resposta: no podem posar-hi l’altra galta ni resignar-nos a la injustícia. Aquest principi d’autodefensa implica la confrontació amb la patronal i amb les institucions… per tot això, la CNT és anarcosindicalista.De la confluència del sindicalisme revolucionari que propugna l’emancipació dels i les treballadores per elles mateixes i l’abolició de la societat de classes, i de l’anarquisme, amb les seves nocions d’organització no jeràrquica ni antiautoritària, de coherència entre fins i mitjans, d’instaurar el comunisme llibertari, etc. sorgeix l’anarcosindicalisme.

 

Com s’organitza la CNT dins una empresa?

A través d’una Secció Sindical que és el conjunt de treballadors/es afiliats/des en una empresa concreta. Si l’empresa és de les que fan servir la repressió a les primeres de canvi, la secció pot treballar en la clandestinitat. Si l’empresa respecta la legalitat vigent, la secció actua lliurement.Totes les seccions de la CNT funcionen a través de l’assemblea. Aquesta nomena un/a delegat/da que esdevé portaveu de la resta de companys/es. Aquest portaveu només transmet les decisions de l’assemblea, no pot decidir res al marge d’aquesta i és revocable sempre.
Sindicat de Ram i Sindicat d’Oficis Varis.Les diferents seccions de CNT d’un mateix ram productiu poden crear un Sindicat de Ram (del metall, de la construcció, comerç…) Però si aquests seccions no compten amb el nombre suficient de militància com per esdevenir sindicat de ram, es continuen federant en un sindicat d’oficis varis (SOV).

 

Els tres NO.

La CNT, en canvi, diu No a les eleccions, No als alliberats sindicals i No a les subvencions. No volem professionals pagats per l’empresa. No volem intermediaris ni mitjancers. No volem més recursos que els nostres, els que surten de les nostres cuotes d’afiliació i de la nostra voluntat col.lectiva. Mirem quines raons tenim per defensar això.
Les eleccions sindicals i els comitès d’empresa: La llei estipula que per a esdevenir un sindicat “representatiu”, aquest s’ha de presentar a les eleccions sindicals on s’escolliran els representants sindicals i els membres dels comitès d’empresa. CNT no participa d’aquestes eleccions i proposa el seu boicot per les següents raons:si estàs en precari o treballes en una empresa petita ni tan sols pots participar: només una minoria de treballadors poden votar en unes eleccions sindicals.A través de les eleccions dónes als “teus representants” el poder de decidir, signar i negociar per tu i imposar-te la seva voluntat a més d’estar quatre anys sense cap control per part teva o dels teus companys i companyes. En canvi si que estan controlats per les centrals sindicals a les que pertanyen.Amb les eleccions, les organitzacions sindicals obtenen alliberats i subvencions amb les que poden mantenir-se; en el fons, són qüestions de pur interès econòmic.Els alliberats sindicals tenen cada vegada menys a veure amb els treballadors, tendeixen a professionalitzar-se i/o a viure de la moma. Només els interessa mantenir-se al lloc i defensar els seus propis interessos, que no els teus.Una vegada t’han usurpat la “representativitat” i han aconseguit alliberats i subvencions i un cert marge d’influència ja no els interesses; els programes i les promeses electorals s’obliden i millor que callis i siguis submís si vols aconseguir algun favor (en lloc de fer valdre els teus drets): només
volen el teu vot i que no donis cap problema.Les eleccions sindicals i els comitès d’empresa només beneficien a les empreses i a l’administració que, al cap i a la fi, són qui els financia. Amb les eleccions sindicals, l’orígen de les quals està en les eleccions del sindicat vertical
franquista, empreses i administració obtenen interlocutors que els
permeten no haver de negociar directament amb la classe treballadora.
Aquests interlocutors legals mantenen als treballadors i treballadores a
ratlla, submissos i desmotivats ja que són els primers interessats a
mantindre la seva posició a més que depenen directament de les
subvencions i dels alliberats.

 

CNT, un sindicat representatiu.

Pots pensar que si no et presentes a les
eleccions mai no seràs representatiu. Això és fals. Tu i només tu ets
representatiu/va. Tu, quan encares els teus problemes, adquireixes
representativitat. Tens tot el dret a negociar, a lluitar i a decidir
sobre allò que t’afecta. No et creguis la camama de la
representativitat.
CNT és representativa perquè els seus
afiliats i afiliades li atorguen representativitat; perquè la seva
lluita és justa i perquè les seves reivindicacions són les mateixes que
les de les treballadores. Això és ser representatiu, això és tenir pes i
això és tenir dignitat. Allò altre, les eleccions, no és res més que un
ball de disfresses en el qual es reparteixen els milions de les
subvencions uns esperpèntics individus que han sortit per la televisió
signant quelcom, somrients, donant lliçons als treballadors i donant la
mà a la patronal i al govern.

Les nostres reivindicacions laborals.

I, quan negociem, sobre quina base ho fem?
Nosaltres tenim unes reivindicacions
mínimes que portem a tots els nostres conflictes. Per exemple: volem
augments salarials lineals que beneficiïn a qui percebi un salari més
baix; volem que els augments es facin sobre el salari base i no sobre
els complements d’aquest; ens neguem a fer hores extres i treballar a
preu fet; estem en contra de les noves polítiques laborals que impliquen
la desafectació del treballador/a amb el seu lloc de treball o
exigeixen polivalència, flexibilitat horària, mobilitat funcional i
geogràfica; lluitem per trencar la cadena que ens uneix a la màquina
capitalista disminuint la jornada de treball, augmentant el temps de
vacances i oci, avançant la jubilació als 55 anys, procurem que el
mateix sindicat controli el que produeix el treballador negant el segell
de garantia quan el producte és defectuós o no s’han respectat els
drets dels treballadors a l’hora de produir-lo, animem a les
treballadores, a les assemblees i a les seves seccions sindicals tinguin
dret a negociar amb l’empresa, exigim una llibertat sindical autèntica:
que passi per l’eliminació de subvencions a les centrals sindicals i
que permeti fer activitat sindical dins les empreses sense cap mena de
límits…

 

Les nostres reivindicacions socials.

No només actuem en l’àmbit laboral ja
que allò social forma part de la nostra vida: creiem fermament en la
igualtat entre dones i homes; volem us sistema econòmic que no arrasi el
planeta i esgoti els seus recursos, per això potenciem l’ecologia; som
antimilitaristes perquè no hi ha cap guerra justa, perquè totes les
guerres generen dolor i mort per als i les dèbils a l’ensems que
enriqueixen encara més als poderosos; rebutgem les discriminacions que
es basen en el gènere, l’aspecte físic, la raça, etc.; ens oposem als
grans i petits nacionalismes tantes i tantes vegades usats per a
enfrontar a la classe treballadora amb ella mateixa en nom
d’abstraccions com la nació i la pàtria; volem un país en el que no
s’amunteguin més de seixanta-mil persones preses a les presons degut a
un sistema que primer crea el delicte i llavors fa el delinqüent; volem
una educació llibertària en la que els infants s’eduquin en un sistema
de valors allunyat de la competitivitat i el consumisme, combatem la
manipulació i la superstició de les religions…. Som partidaris i
partidàries de tot allò que potenciï la llibertat de les persones, de
tot allò que disminueixi les desigualtats que es donen avui dia, de tot
allò que ens uneix fraternalment.

 

Però no n’hi ha prou.

Guanyar més calers, tenir un contracte
estable y que hi hagi bons serveis al teu barri o al teu poble: això
està bé però, si t’hi fixes, veuràs que aquest món està molt mal
repartit.
Tenim d’uns recursos que mai no hauríem
pensat durant la història de la humanitat. Coneixement, energia, mitjans
de comunicació… Això no obstant estem envoltats de plagues: fam,
guerres, racisme, atur, presons, terrorisme, alcohol, abusos de poder… I
això es dóna aquí al costat, aquí mateix.
I tothom coneix les causes: privilegis
en mans d’uns quants individus emparats per l’estat i els seus cossos
repressors que usen la violència impunement per a mantenir, precisament,
aquests privilegis.
El mafiós més malparit és un angelet
comparat amb el grup de plutócrates i mandataris que organitzen guerres,
viuen en el luxe i el Papa els reb en audiència al Vaticà.
Pensa per un moment en el que s’anomenen
“accidents de treball” que deixen més d’un miler de cadàvers a l’any.
Qui en són els responsables sinó les indústries sense escrúpols i els
governants més interessats en els diners que en la vida?
Per això la CNT no només lluita per guanyar quatre rals que s’acabarà menjant la inflació sinó per un altre tipus de món.

 

Quin tipus de món volem?

Això està molt bé -deus estar pensant- però, què és el que volem en realitat?
Volem allò que diuen tothora: volem la
pau, volem la llibertat, volem el fruit del nostre treball, volem que
qui no treballi poguent fer-ho, no mengi, volem que en qualsevol racó
del món tothom es pugui sentir útil amb el seu treball, que pugui gaudir
d’una casa, accedir a l’educació… Que totes puguem participar del joc
de la vida.
Però per tal que això arribi primer
s’han d’eliminar les causes de la desigualtat. La caritat no serveix per
a res: segles d’almoina no han servit per acostar-nos més a la justícia
ja que la causa de tots els mals del món és l’estat.
Volem una societat sense estat en la que
no hi hagi lloc per al poder, la violència ni l’explotació d’unes
persones sobre d’altres.

Què som?

No enganyem a ningú: som allò que volem ser i no allò que volen que siguem.
I això és el que som: assalariades,
jubilats, mestresses de casa, estudiants i parats… Dones i homes que per
sobre de diferències ideològiques, ètniques, de gènere, d’edat, de
categoria professional, etc., unim els nostres esforços per plantar cara
als nostres enemics.
Som la Classe Obrera organitzada. Els
nostres béns més preuats són la llibertat i la dignitat. No tenim por a
res i canviarem el món.