Només es podrà extingir la relació laboral, per acord entre el treballador i l’empresari, en els supòsits específics que determina la llei, sota supervisió de la jurisdicció laboral i mai de manera unilateral per l’empresari. Davant l’intent d’acomiadament per part de l’empresa és molt important conèixer els passos que cal realitzar, els drets que es tenen i els terminis legals per a demandar. Si has de signar el rebut de la carta d’acomiadament signa sempre com no conforme i amb la data del dia de la presentació de la carta d’acomiadament si no et deixen fer-ho NO SIGNIS. I mai signar, mai, un Acord Transaccional. Un acord transaccional és el pacte que aconsegueix un empresari i un treballador sobre l’extinció de la relació laboral, normalment un acord posterior a un acomiadament, mitjançant el qual es renuncia a acudir als tribunals a canvi d’una compensació econòmica. Si l’empresari t’ofereix la lluna és que et correspon almenys 1⁄3 de l’univers. Atent als terminis per a tu corren de pressa, l’administració funciona amb el seu propi concepte de temps.
M’han acomiadat/ m’han dit que no torni al meu lloc de treball. Què faig?
No t’absentis del teu lloc de treball sense un document signat que acrediti que efectivament el que t’estan indicant de manera oral és cert. Si t’han comunicat un acomiadament, no tornis al teu lloc de treball, sol·licita la carta d’acomiadament abans d’absentar-te. Aquesta carta ha d’anar signada pel responsable de l’empresa (millor si va segellada amb el CIF), i amb indicació de la data (revisa que és la real, i que no estan posant una diferent que els pugui resultar més beneficiosa). A més, ha d’incloure les quantitats que et deuen en concepte de quitança i d’indemnització de fi de contracte (si et correspon, depenent el tipus d’acomiadament i de contracte). Una vegada la rebis, signa sempre com no conforme i amb la data del dia de la presentació de la carta d’acomiadament si no et deixen NO SIGNIS.
Impugnar un acomiadament
Termini
El termini és de 20 dies hàbils i comença a partir de l’endemà de la data d’efectes (data que s’especifica en la carta d’acomiadament en el qual aquest és efectiu). Si l’avís és per burofax, el termini comença a comptar des del dia de la recollida de la notificació en Correus. Es considera inhàbil els dissabtes, diumenges i festius de la localitat del Jutjat social davant el qual s’exerciti l’acomiadament i, en tot cas, els dies 24 i 31 de desembre.
Per a la impugnació de l’acomiadament, tots els mesos són hàbils. A diferència d’altres jurisdiccions, el Dret Laboral considera hàbil agost. El termini existent de 20 dies hàbils es paralitza el dia que el treballador presenta la papereta de conciliació laboral.
En el moment en què es presenta la papereta de conciliació laboral, a més de paralitzar el termini aquest dia no es compta, i tornarà a començar a comptar a partir de l’endemà que se celebri l’acte de conciliació.
Una vegada celebrat l’acte de conciliació sense acord, el treballador tindrà de temps per a presentar la demanda els dies que no hi hagi despesa dels 20 dies hàbils que disposa.
En principi, el temps que transcorre entre que es presenta la papereta de conciliació i se celebra la conciliació no es té en compte per al còmput, tret que aquest temps duri més de 15 dies hàbils. En tot cas, transcorreguts trenta dies sense celebrar-se l’acte de conciliació, es tindrà per acabat el procediment i compliment el tràmit.
La presentació d’escrits i documents podrà realitzar-se fins a les tres de la tarda de l’endemà hàbil al venciment del termini.
Acte de conciliació
El treballador afectat haurà de presentar un Acte de conciliació quan no considera justificada l’acció empresarial. És un requisit previ per a la tramitació de qualsevol procediment per acomiadament davant el Jutjat social. S’exceptuen d’aquest requisit els processos que exigeixin la reclamació prèvia en via administrativa. Aquest Acte es presentarà davant el CMAC mitjançant una papereta (model) aquesta acció s’haurà de realitzar per mitjans telemàtics.
Resolució acte conciliació
L’Autoritat Laboral cita a les parts per a una avinença podent haver-hi: Acord. Haurà d’estar-se als acords (reincorporació al lloc de treball o indemnització, incloent-hi els salaris de tramitació). Falta d’acord. El treballador ha de presentar demanda davant el Jutjat social en els dies que faltin per als vint, una vegada descomptats els transcorreguts des de l’acomiadament fins a la presentació de la demanda de conciliació. Incompareixences:
Quan estant degudament citades les parts per a l’acte de conciliació o mediació no comparegués el sol·licitant ni al·legués justa causa, es tindrà per no presentada la papereta, arxivant-se tot l’actuat.
Si no comparegués l’altra part, degudament citada, es farà constar expressament en la certificació de l’acta de conciliació i de mediació es tindrà la conciliació o la mediació per intentada sense efecte, i el jutge o tribunal imposaran les costes del procés a la part que no hagués comparegut sense causa justificada, inclosos honoraris, fins al límit de sis-cents euros, del lletrat o graduat social col·legiat de la part contrària que hagueren intervingut, si la sentència que en el seu moment dicti coincidís essencialment amb la pretensió continguda en la papereta de conciliació o en la sol·licitud de mediació. Els acords en conciliació o mediació tindrà força executiva entre les parts intervinents sense necessitat de ratificació davant el Jutge o Tribunal, podent emportar-se a efecte pel tràmit d’execució de sentències.
Impugnacions acte conciliació
L’acord de conciliació pot ser impugnat per les parts i pels qui poguessin patir perjudici per aquell, davant el jutjat o tribunal competent per conèixer de l’assumpte objecte de la conciliació, mitjançant exercici de l’acció de nul · litat per les causes que invaliden els contractes. L’acció caduca al cap de trenta dies d’aquell en què es va adoptar l’acord. Per als possibles perjudicats el termini compta des que el coneguin.
Com presentar una demanda per acomiadament?
Presentació de la demanda
Un cop celebrat o intentat l’acte de conciliació sense avinença, el treballador ha de presentar la corresponent demanda davant el Jutjat del Social, aportant el justificant del resultat de l’acte de
conciliació, de tenir-lo, en un altre cas, haurà d’aportar en el termini de quinze dies, comptats a partir del dia següent al de la notificació. Pot efectuar-la el treballador sol o assessorat o representat per un advocat, procurador, graduat social o sindicat si escau.
Amb caràcter general és jutjat competent el del lloc de prestació dels serveis o el del domicili del demandat a elecció del demandant.
Termini
Vint dies hàbils des del moment de l’acomiadament. (Es sumen per al còmput els dies que transcorren entre l’endemà a l’acomiadament i el de la presentació de demanda de conciliació, amb els que transcorren entre el dia següent a la celebració de la conciliació i el de la presentació de la demanda al Jutjat del Social). Aquest termini serà de caducitat a tots els efectes. Si es promogués demanda per acomiadament contra una persona a qui erròniament s’hagi atribuït la qualitat d’empresari, i s’acredita en el judici que ho era un tercer, el treballador podrà promoure nova demanda contra aquest, sense que comenci el còmput del termini de caducitat fins al moment en què consti qui és l’empresari.
Si la persona treballadora demanda a una empresa de manera errònia pot ser causa perquè li passi el termini de 20 dies per a impugnar l’acomiadament.
L’única excepció que li pot salvar és que, analitzant el cas concret, pugui ser raonable l’error sobre qui és l’empresa ocupadora.
Característiques de la demanda
La demanda s’ha de formular per escrit i ha de contenir els següents: Designació de l’òrgan davant qui es presenti, així com l’expressió de la modalitat processal a través de la qual entengui que degui enjudiciar-se la seva pretensió.
Dades del demandant, amb expressió del número del DNI, i d’aquells altres interessats que han de ser cridats al procés i els seus domicilis, indicant el nom i cognoms de les persones físiques i la denominació social de les persones jurídiques. Si la demanda s’adreça contra un grup sense personalitat, s’ha de fer constar el nom i cognoms dels qui apareguin com a organitzadors, directors o gestors del grup, i els seus domicilis.
L’enumeració clara i concreta dels fets al·legats per l’empresari i de tots aquells que, segons la legislació substantiva, siguin imprescindibles per resoldre les qüestions plantejades. En cap cas podran al·legar fets diferents dels adduïts en conciliació, llevat que s’hagin produït després de la substanciació d’aquella.
Antiguitat, concretant els períodes en què hagin estat prestats els serveis; categoria professional; salari, temps i forma de pagament; lloc de treball; modalitat i durada del contracte; jornada; característiques particulars, si n’hi hagués, del treball que es realitzava abans de produir-se l’acomiadament.
Data d’efectivitat de l’acomiadament i forma en què es va produir i fets al·legats per l’empresari, acompanyant la comunicació rebuda, si escau, o fent esment suficient del seu contingut.
Si el treballador ostenta o ha ostentat l’any anterior a l’acomiadament la qualitat de representant legal o sindical dels treballadors, així com qualsevol altra circumstància rellevant per a la declaració de nul·litat o improcedència o per a la titularitat de la opación derivada, en el seu cas. Si el treballador es troba afiliat a algun sindicat, en el cas que al·legui la improcedència de l’acomiadament per haver-se realitzat aquest sense la prèvia audiència dels delegats sindicals, si n’hi hagués.
Si el demandant litigués per si mateix, designarà un domicili en la localitat on resideixi el Jutjat o Tribunal, en el qual es practicaran totes les diligències que hagin d’entendre’s amb ell.
Data i signatura.
Recordatori
Ha d’existir correlació entre la sol·licitud o papereta de conciliació i la demanda posterior. I aquesta correlació es refereix a identitat de:
Persones/Parts.
Fets.
Causa de demanar.
El que es demana o suplica.
Si no existeix tal correlació, la demanda no s’admetrà.
En cap cas podran al·legar-se fets diferents dels adduïts en conciliació o mediació, tret que s’haguessin produït amb posterioritat a la substanciació d’aquella.
Sentències possibles
Acomiadament nul
Conseqüències Readmissió immediata del treballador en el lloc que venia exercint i abonament dels salaris deixats de percebre des de la data de l’acomiadament fins a la notificació de la sentència.
Si el treballador hagués trobat una altra ocupació amb anterioritat a la sentència i es provés per l’empresari el percebut, aquest el podrà descomptar dels salaris deixats de percebre. Quan, durant aquest període, el treballador haguera percebut prestacions per desocupació, l’Entitat Gestora cessarà el seu abonament i reclamarà les cotitzacions a la Seguretat Social efectuades, devent l’empresari ingressar a l’Entitat Gestora les quantitats percebudes pel treballador, deduint-les dels salaris deixats de percebre amb el límit de la suma d’aquests.
L’empresari haurà d’instar l’alta del treballador en la Seguretat Social amb efectes des de la data de l’acomiadament cotitzant per aquest període, que es considerarà d’ocupació cotitzada amb caràcter general.
Acomiadament improcedent
Conseqüències i efectes
El Jutge social establirà en la sentència la readmissió del treballador en el seu lloc de treball amb abonament dels salaris de tramitació i la indemnització a lliurar-li en el cas que l’empresari optés per la no readmissió.
L’empresari, en el termini de cinc dies des de la notificació de la sentència, podrà triar entre una d’aquestes dues opcions:
La readmissió del treballador amb abonament dels salaris de tramitació, que equivaldran a una quantitat igual a la suma dels salaris deixats de percebre des de la data d’acomiadament fins a la notificació de la sentència que declarés la improcedència o fins que hagués trobat una altra ocupació, si tal col·locació fos anterior a aquesta sentència i es provés per l’empresari el percebut, per al seu descompte dels salaris de tramitació.
Una indemnització de trenta-tres dies de salari, per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any fins a un màxim de vint-i-quatre mensualitats.
L’opció per la indemnització determinarà l’extinció del contracte de treball que s’entendrà produïda en la data del cessament efectiu en el treball.
Quan en l’esmentat termini de cinc dies no s’exerciti cap opció s’entén que opta per la readmissió del treballador. Si el treballador acomiadat fos un representant legal dels treballadors o un delegat sindical, l’opció de readmissió correspondrà sempre a aquest. Tant si opta per la indemnització com si ho fa per la readmissió, tindrà dret als salaris de tramitació.
Quan l’empresari hagi optat per la readmissió haurà de comunicar per escrit al treballador, dins dels deu dies següents a aquell en què se li notifiqui la sentència, la data de la seva reincorporació al treball, per a efectuar-la en un termini no inferior als tres dies següents al de la recepció de l’escrit. Així mateix haurà d’instar l’alta del treballador en la Seguretat Social amb efectes des de la data de l’acomiadament cotitzant per aquest període, que es considerarà d’ocupació cotitzada amb caràcter general.
Quan la sentència que declari la improcedència de l’acomiadament es dicti transcorreguts més de noranta dies hàbils des de la data en què es va presentar la demanda, l’empresari podrà reclamar de l’Estat l’abonament de la percepció econòmica a què es refereix l’apartat 2 de l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors corresponent al mateix temps que excedeixi de dites noranta dies hàbils.
En aquest cas, seran amb càrrec a l’Estat les quotes de la Seguretat Social corresponents als salaris. Fixació de l’import de la indemnització. L’import de la indemnització de trenta-tres dies de salaris per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de vint-i-quatre mensualitats, serà aplicable als contractes subscrits a partir del dia 12 de febrer de l’any 2012.
La indemnització per acomiadament improcedent dels contractes formalitzats amb anterioritat a la data d’entrada en vigor del Reial decret llei 3/2012, es calcularà:
A raó de 45 dies de salari per any de servei prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any pel temps de prestació de serveis anterior a la data d’entrada en vigor, és a dir, anterior al dia 12 de febrer de 2012, i a raó de 33 dies de salari per any de servei prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, pel temps de prestació de servei posterior.
L’import indemnitzatori resultant no podrà ser superior a 720 dies de salari, tret que del càlcul de la indemnització pel període anterior a l’entrada en vigor del referenciat Reial decret llei,
resultés un nombre de dies superior, i en aquest cas s’aplicarà aquest com a import indemnitzatori màxim, sense que aquest import pugui ser superior a 42 mensualitats, en cap cas.
Els contractes de treball “per al foment de la contractació indefinida”, que estaven regulats per la Llei 12/2001, i que es van poder celebrar fins al 12.2.2012, que s’extingeixin per causes objectives i l’extinció sigui declarada improcedent, la indemnització serà de trenta-tres dies de salari per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferior a un any i fins a un màxim de vint-i-quatre mensualitats. En el cas d’acomiadament disciplinari, la indemnització per acomiadament improcedent, es calcularà, segons les regles establertes en el primer paràgraf d’aquest apartat.
En els acomiadaments improcedents de treballadors la relació laboral dels quals sigui de caràcter especial, la quantia de la indemnització serà l’establerta, si és el cas, per la norma reguladora d’aquesta relació laboral.
Acomiadament procedent Conseqüències
En el supòsit d’acomiadament disciplinari, extinció de la relació laboral sense dret a indemnització ni a salaris de tramitació. En cas d’extinció del contracte per causes objectives, el treballador fa seva la indemnització de vint dies per any de servei, amb un màxim de dotze mensualitats que l’empresa li va lliurar en el moment de l’acomiadament o que haurà d’exigir en el moment en què sigui efectiva la decisió extintiva si l’empresari, a conseqüència de la seva situació econòmica, no va poder posar-la a la seva disposició.