El govern del PP ha escomès unanova reforma de les pensions. Per primera vegada, es toca les pensions
de les persones ja jubilades. S’ha canviat la forma de revalorització,
que fins ara es feia segons l’IPC (excepte els últims tres anys), i que
ara tindrà en compte altres criteris. També retalla els imports de les
pensions en el futur amb l’anomenat “factor de sostenibilitat”.
preocupant: va qualificar aquesta reforma d’una “conquesta social”
perquè impedeix que les pensions es tornin a congelar, i permet que
pugin per sobre de l’IPC. Un insult cap a la lluita obrera que va
batallar durament per aconseguir els drets que ara estan desmantellant.
La ministra sap perfectament que durant molt de temps, la persistència
de l’atur i la caiguda dels salaris influiran negativament en els nous
criteris de revalorització, i la pujada de les pensions estarà per sota
de l’IPC. I aquesta pèrdua de capacitat adquisitiva no es recuperarà
mai.
També és un autèntic despropòsit l’informe de l’OCDE que
alerta de la pobresa dels nous pensionistes a l’Estat Espanyol i,
alhora, aplaudeix el “factor de sostenibilitat” perquè “fomenta” que la
gent es faci plans de pensions privats. Per què sí que hi ha diners per
a les pensions privades però no per a les públiques? Què passa amb la
gent que no té suficients diners per a estalviar?
Hi ha un altre
tipus de cinisme. El dels partits com el PSOE i els sindicats CCOO i
UGT, que critiquen aquesta reforma però guarden silenci sobre la del
2011, que van signar amb la patronal. Aquell “acord” suposarà la
retallada del 20% de les pensions futures. I a més, ja va introduir el
“factor sostenibilitat”. Cal tenir molt clar que la reforma actual és
una continuïtat de les anteriors, encara que per alguns sigui més fàcil
criticar-la perquè l’ha fet el PP i no el Zapatero. I perquè s’ha fet al
marge de en la “concertació social” en què, durant molts anys, UGT i
CCOO han avalat la precarització laboral i la privatització de les
pensions. Si realment volem defensar els nostres drets, no podem
rebutjar algunes retallades i acceptar-ne d’altres. I no els podem
negociar, l’única manera de limitar el poder del capital per a imposar
els seus interessos és la resistència.