Per a qualsevol dona el dret a avortar -en condicions segures per a la seva
vida i salut- és inqüestionable i una decisió que només ella ha de
prendre. Implica poder triar sobre la seva vida i el seu propi cos, lliurement, sense qüestionaments socials i molt menys morals o
religiosos.
vida i salut- és inqüestionable i una decisió que només ella ha de
prendre. Implica poder triar sobre la seva vida i el seu propi cos, lliurement, sense qüestionaments socials i molt menys morals o
religiosos.
Però plantejar el tema de l’avortament
suposa treure a la llum altres qüestions que afecten al conjunt de la
societat – i no només a la dona- i que estan molt relacionades amb la
dominació que el poder exerceix sobre homes i dones, a més d’afectar al
desenvolupament de les nostres vides sexuals i al model de societat en
el qual voldríem viure. Implica parlar de com ens relacionem, de
respecte, d’igualtat, de dret a decidir, de models de família, de
maternitat i paternitat, de desenvolupament sexual, de planificació
familiar i mètodes anticonceptius i per descomptat d’educació sexual.
Temes que afecten al conjunt de la societat i que serveixen per establir
les bases de les nostres relacions i trencar barreres de gènere.
Permetre que siguin “uns altres” els qui controlin aquest dret i
decideixin en quins casos pot o no dur-se a terme un avortament, implica
tolerar una imposició i dominació inacceptables, exercida directament
sobre la meitat de la població i que va més enllà del fet mateix de
l’avortament, doncs ens imposen, per exemple, una maternitat
heterosexual, -mentre que a altres persones els hi neguen, gais i
lesbianes-, i un model concret de família.
suposa treure a la llum altres qüestions que afecten al conjunt de la
societat – i no només a la dona- i que estan molt relacionades amb la
dominació que el poder exerceix sobre homes i dones, a més d’afectar al
desenvolupament de les nostres vides sexuals i al model de societat en
el qual voldríem viure. Implica parlar de com ens relacionem, de
respecte, d’igualtat, de dret a decidir, de models de família, de
maternitat i paternitat, de desenvolupament sexual, de planificació
familiar i mètodes anticonceptius i per descomptat d’educació sexual.
Temes que afecten al conjunt de la societat i que serveixen per establir
les bases de les nostres relacions i trencar barreres de gènere.
Permetre que siguin “uns altres” els qui controlin aquest dret i
decideixin en quins casos pot o no dur-se a terme un avortament, implica
tolerar una imposició i dominació inacceptables, exercida directament
sobre la meitat de la població i que va més enllà del fet mateix de
l’avortament, doncs ens imposen, per exemple, una maternitat
heterosexual, -mentre que a altres persones els hi neguen, gais i
lesbianes-, i un model concret de família.
El que intenten –els qui legislen i governen, els qui exerceixen el poder-
és perpetuar la família patriarcal i heterosexual, mantenir un model de
control i dominació en el qual confien encara. Idea que es reforça si
considerem que encara es reprimeix el lliure desenvolupament sexual de
les persones, que amb caràcter general no s’educa ni en el respecte ni
en la igualtat i que en el cas d’existir una mínima educació sexual
aquesta és, moltes vegades, lesiva per a la persona donat el caràcter
repressor que sol tenir -l’augment de casos de violència masclista entre
adolescents no és casual, ni que segueixin produint-se agressions
homòfobes-.
és perpetuar la família patriarcal i heterosexual, mantenir un model de
control i dominació en el qual confien encara. Idea que es reforça si
considerem que encara es reprimeix el lliure desenvolupament sexual de
les persones, que amb caràcter general no s’educa ni en el respecte ni
en la igualtat i que en el cas d’existir una mínima educació sexual
aquesta és, moltes vegades, lesiva per a la persona donat el caràcter
repressor que sol tenir -l’augment de casos de violència masclista entre
adolescents no és casual, ni que segueixin produint-se agressions
homòfobes-.
Considerant que “políticament” no
preocupa la prevenció de l’embaràs ni l’educació sexual i que els
mètodes anticonceptius ni són barats ni estan a l’abast de totes les
persones, podem afirmar que amb la nova Llei de l’Avortament imposen la
“maternitat” a tota dona que estant embarassada no desitgi ser mare.
Històricament els qui exerceixen el poder o pretenen fer-ho –governants
varis, capitalistes o no, juntament amb esglésies i religions- sempre
han volgut controlar els nostres cossos, la nostra sexualitat i les
conseqüències del seu lliure desenvolupament. Sexe, embarassos,
avortament, casaments, tipus de família, monogàmia o poligàmia,
heterosexualitat, rols… ha estat conduït o imposat. Què temen del lliure
desenvolupament del cos i de la sexualitat en general i en particular
del de la dona? Potser el seu lliure desenvolupament podria fer
trontollar els pilars del seu sistema de dominació? Si això fos cert, el
desenvolupament d’una vida sexual sana, sense traves, sense
dominacions, amb relacions basades en el respecte i el reconeixement de
la diferència, seria revolucionari en si mateix i resultaria fonamental
per dur a terme el plantejament de qualsevol procés de transformació
social.
Des d’aquesta perspectiva, reivindicar
des del món llibertari un avortament lliure i gratuït és inqüestionable,
doncs amb això estem reclamant el dret que tots i totes tenim a decidir
sobre el nostre cos, a tenir el control de les nostres vides. Reclamar
el dret a l’avortament és per tant fonamental en la lluita contra tot
tipus de dominacions, que en aquest cas a més facilitaria poder gaudir
dels nostres cossos, és aquest camí cap a una sexualitat lliure i
respectuosa. D’aquesta manera, homes i dones, no sofriríem l’aberració
de la imposició de la maternitat o paternitat és a dir, la imposició de
la família.
- Per
a qualsevol dona el dret a avortar -en condicions segures per a la seva
vida i salut- és inqüestionable i una decisió que només ella ha de
prendre. Implica poder triar sobre la seva vida i el seu propi cos,
lliurement, sense qüestionaments socials i molt menys morals o
religiosos.
Però plantejar el tema de l’avortament
suposa treure a la llum altres qüestions que afecten al conjunt de la
societat – i no només a la dona- i que estan molt relacionades amb la
dominació que el poder exerceix sobre homes i dones, a més d’afectar al
desenvolupament de les nostres vides sexuals i al model de societat en
el qual voldríem viure. Implica parlar de com ens relacionem, de
respecte, d’igualtat, de dret a decidir, de models de família, de
maternitat i paternitat, de desenvolupament sexual, de planificació
familiar i mètodes anticonceptius i per descomptat d’educació sexual.
Temes que afecten al conjunt de la societat i que serveixen per establir
les bases de les nostres relacions i trencar barreres de gènere.
Permetre que siguin “uns altres” els qui controlin aquest dret i
decideixin en quins casos pot o no dur-se a terme un avortament, implica
tolerar una imposició i dominació inacceptables, exercida directament
sobre la meitat de la població i que va més enllà del fet mateix de
l’avortament, doncs ens imposen, per exemple, una maternitat
heterosexual, -mentre que a altres persones els hi neguen, gais i
lesbianes-, i un model concret de família.
suposa treure a la llum altres qüestions que afecten al conjunt de la
societat – i no només a la dona- i que estan molt relacionades amb la
dominació que el poder exerceix sobre homes i dones, a més d’afectar al
desenvolupament de les nostres vides sexuals i al model de societat en
el qual voldríem viure. Implica parlar de com ens relacionem, de
respecte, d’igualtat, de dret a decidir, de models de família, de
maternitat i paternitat, de desenvolupament sexual, de planificació
familiar i mètodes anticonceptius i per descomptat d’educació sexual.
Temes que afecten al conjunt de la societat i que serveixen per establir
les bases de les nostres relacions i trencar barreres de gènere.
Permetre que siguin “uns altres” els qui controlin aquest dret i
decideixin en quins casos pot o no dur-se a terme un avortament, implica
tolerar una imposició i dominació inacceptables, exercida directament
sobre la meitat de la població i que va més enllà del fet mateix de
l’avortament, doncs ens imposen, per exemple, una maternitat
heterosexual, -mentre que a altres persones els hi neguen, gais i
lesbianes-, i un model concret de família.
Elque intenten –els qui legislen i governen, els qui exerceixen el poder-
és perpetuar la família patriarcal i heterosexual, mantenir un model de
control i dominació en el qual confien encara. Idea que es reforça si
considerem que encara es reprimeix el lliure desenvolupament sexual de
les persones, que amb caràcter general no s’educa ni en el respecte ni
en la igualtat i que en el cas d’existir una mínima educació sexual
aquesta és, moltes vegades, lesiva per a la persona donat el caràcter
repressor que sol tenir -l’augment de casos de violència masclista entre
adolescents no és casual, ni que segueixin produint-se agressions
homòfobes-.
Considerant que “políticament” no
preocupa la prevenció de l’embaràs ni l’educació sexual i que els
mètodes anticonceptius ni són barats ni estan a l’abast de totes les
persones, podem afirmar que amb la nova Llei de l’Avortament imposen la
“maternitat” a tota dona que estant embarassada no desitgi ser mare.
Històricament els qui exerceixen el poder o pretenen fer-ho –governants
varis, capitalistes o no, juntament amb esglésies i religions- sempre
han volgut controlar els nostres cossos, la nostra sexualitat i les
conseqüències del seu lliure desenvolupament. Sexe, embarassos,
avortament, casaments, tipus de família, monogàmia o poligàmia,
heterosexualitat, rols… ha estat conduït o imposat. Què temen del lliure
desenvolupament del cos i de la sexualitat en general i en particular
del de la dona? Potser el seu lliure desenvolupament podria fer
trontollar els pilars del seu sistema de dominació? Si això fos cert, el
desenvolupament d’una vida sexual sana, sense traves, sense
dominacions, amb relacions basades en el respecte i el reconeixement de
la diferència, seria revolucionari en si mateix i resultaria fonamental
per dur a terme el plantejament de qualsevol procés de transformació
social.
preocupa la prevenció de l’embaràs ni l’educació sexual i que els
mètodes anticonceptius ni són barats ni estan a l’abast de totes les
persones, podem afirmar que amb la nova Llei de l’Avortament imposen la
“maternitat” a tota dona que estant embarassada no desitgi ser mare.
Històricament els qui exerceixen el poder o pretenen fer-ho –governants
varis, capitalistes o no, juntament amb esglésies i religions- sempre
han volgut controlar els nostres cossos, la nostra sexualitat i les
conseqüències del seu lliure desenvolupament. Sexe, embarassos,
avortament, casaments, tipus de família, monogàmia o poligàmia,
heterosexualitat, rols… ha estat conduït o imposat. Què temen del lliure
desenvolupament del cos i de la sexualitat en general i en particular
del de la dona? Potser el seu lliure desenvolupament podria fer
trontollar els pilars del seu sistema de dominació? Si això fos cert, el
desenvolupament d’una vida sexual sana, sense traves, sense
dominacions, amb relacions basades en el respecte i el reconeixement de
la diferència, seria revolucionari en si mateix i resultaria fonamental
per dur a terme el plantejament de qualsevol procés de transformació
social.
Des d’aquesta perspectiva, reivindicar
des del món llibertari un avortament lliure i gratuït és inqüestionable,
doncs amb això estem reclamant el dret que tots i totes tenim a decidir
sobre el nostre cos, a tenir el control de les nostres vides. Reclamar
el dret a l’avortament és per tant fonamental en la lluita contra tot
tipus de dominacions, que en aquest cas a més facilitaria poder gaudir
dels nostres cossos, és aquest camí cap a una sexualitat lliure i
respectuosa. D’aquesta manera, homes i dones, no sofriríem l’aberració
de la imposició de la maternitat o paternitat és a dir, la imposició de
la família.
des del món llibertari un avortament lliure i gratuït és inqüestionable,
doncs amb això estem reclamant el dret que tots i totes tenim a decidir
sobre el nostre cos, a tenir el control de les nostres vides. Reclamar
el dret a l’avortament és per tant fonamental en la lluita contra tot
tipus de dominacions, que en aquest cas a més facilitaria poder gaudir
dels nostres cossos, és aquest camí cap a una sexualitat lliure i
respectuosa. D’aquesta manera, homes i dones, no sofriríem l’aberració
de la imposició de la maternitat o paternitat és a dir, la imposició de
la família.
– See more at: http://www.cntolot.org/contra-la-imposicio-de-la-familia-avortament-lliure-gratuit/#sthash.YAqVkDfO.dpuf