x Media.cat
Cap diari en paper a Barcelona, Palma, València o Madrid va considerar
prou rellevant la caducitat de uns 1.300 convenis arreu de l’Estat
espanyol que regulen els salaris i els drets laborals d’1,8 milions
d’assalariats com per a que la informació anés a portada. El seguiment
dels digitals és més difícil –les portades canvien molt més ràpid- però
en principi només ho va destacar ElDiario.es.
prou rellevant la caducitat de uns 1.300 convenis arreu de l’Estat
espanyol que regulen els salaris i els drets laborals d’1,8 milions
d’assalariats com per a que la informació anés a portada. El seguiment
dels digitals és més difícil –les portades canvien molt més ràpid- però
en principi només ho va destacar ElDiario.es.
Tots els mitjans han publicat la informació, però en quantitat i qualitat molt diferent. Per exemple, El País li ha dedicat un reportatge força elaborat i li ha fet un cert seguiment. Però la tònica general ha estat la suma de la nota de premsa amb la de les declaracions del polític de torn.
En aquest cas es tracta de la ministra espanyola de Treball, Fátima
Báñez, que ahir feia una conferència a la Universidad Internacional
Menéndez Pelayo de Santander. Báñez va assegurar que “creia” que “encara
hi ha temps per negociar” i La Ser fins i tot va titular així,
relegant el fet verificable que el temps de negociació expirava
legalment ahir, segons estipula la reforma laboral. Per la seva part El Mundo prefereix un titular força confús –amb
una referència a l’“ultraactivitat” difícilment comprensible per
qualsevol persona que no sigui experta en relacions laborals- i La Razón opta per la “guerra de xifres”,
rebaixant el nombre de persones afectades. Una xifra, per cert, que cap
mitjà s’ha molestat en calcular i s’han limitat a fiar-se de les que
oferien parts interessades.
En aquest cas es tracta de la ministra espanyola de Treball, Fátima
Báñez, que ahir feia una conferència a la Universidad Internacional
Menéndez Pelayo de Santander. Báñez va assegurar que “creia” que “encara
hi ha temps per negociar” i La Ser fins i tot va titular així,
relegant el fet verificable que el temps de negociació expirava
legalment ahir, segons estipula la reforma laboral. Per la seva part El Mundo prefereix un titular força confús –amb
una referència a l’“ultraactivitat” difícilment comprensible per
qualsevol persona que no sigui experta en relacions laborals- i La Razón opta per la “guerra de xifres”,
rebaixant el nombre de persones afectades. Una xifra, per cert, que cap
mitjà s’ha molestat en calcular i s’han limitat a fiar-se de les que
oferien parts interessades.
No queda clar, jurídicament parlant, que passarà ara amb els drets laborals inclosos en els convenis “caducats”
i s’obre un període de gran incertesa, però una opció força plausible
és que els drets laborals passin a ser regulats pel conveni
immediatament superior i, en cas de no haver-n’hi- per l’Estatut dels
Treballadors, molt vague i deficitari. Pel que fa als sous, el salari
mínim passaria a ser el la xifra de referència.
i s’obre un període de gran incertesa, però una opció força plausible
és que els drets laborals passin a ser regulats pel conveni
immediatament superior i, en cas de no haver-n’hi- per l’Estatut dels
Treballadors, molt vague i deficitari. Pel que fa als sous, el salari
mínim passaria a ser el la xifra de referència.