La CNT davant la fi de la ultraactividad dels convenis

Posted on 2013-07-10 By

A favor dels drets, en contra de l’explotació.
8
de Juliol, aquesta data no hauria de passar a cap
treballador o treballadora desapercebuda, ja que marca un abans i un després en relació als nostres drets
laborals i les nostres condicions de vida.
Dit d’una altra manera, el
poder econòmic -patronals- i el poder polític -governs i partits- han clavat un altre cop dur a la classe obrera: els convenis col·lectius
començaran a ser història, sobretot els provincials. La seva implantació
i durada tenen ara, data de caducitat.

Si ja les últimes reformes
laborals -PSOE, PP- els buidaven de contingut, a partir d’aquest 8 de
Juliol de 2013 els empresaris podran deixar sense conveni a tots aquells
sectors econòmics que que estimin oportú, així com obligar als
treballadors a basar la seva relació laboral en funció d’un conveni
d’àmbit superior
(autonòmic o estatal) o de l’Estatut dels Treballadors,
en cas de no existir cap conveni superior. Com més amunt en el marc legal de
l’activitat econòmica de l’empresa, i més lluny del nostre lloc de
treball, menys drets i salari per a nosaltres i més beneficis per als
empresaris.


Els sindicats majoritaris i institucionals
han tret el seu discurs, un discurs de ni blanc ni negre, per no dir
complaent, el discurs del mal menor. Ens diuen que estan negociant, que
hi haurà acord o que s’acudirà a l’arbitratge i als tribunals. És la
seva manera de rentar-se la cara i evitar semblar responsables, alhora
que sufoquen i controlen qualsevol tipus de resposta per part dels
treballadors davant aquesta agressió. Que han fet per denunciar aquesta
agressió abans de ser implantada?

La veritat és que els
treballadors cada vegada estem més indefensos i cada vegada som més
vulnerables davant l’abús empresarial i les gairebé divines lleis del
mercat.

Això és un “encierro”, 8 de Juliol San Fermín, però que
durarà
més que uns pocs minuts, durant set dies. Serà tots i cada un dels dies
durant molts
anys per a nosaltres i els nostres fills, i les “cornadas”, que seran
doloroses, no vindran d’animals amb quatre potes encara que sí amb
“cornamenta”… Heus aquí la qüestió, els treballadors arrencarem a córrer

sense rumb i amb por, o agafarem al toro per les banyes organitzant-nos i
plantant-los cara?

Aquesta nova situació ens recorda a un
escenari social anterior al dels aclamats “Pactes de la Moncloa”. Fins a
aquell moment els treballadors buscàvem la negociació directa amb cada
empresa per fixar les condicions del nostre treball en funció de dos
paràmetres simples i reals: el treball realitzat i el benefici que
s’obtenia amb aquest. Es pretenia fixar el salari i les millores de les
condicions de treball en cada centre i sobre la base d’aquests dos
simples criteris. Fa més de tres dècades els treballadors estàvem
conscienciats i organitzats, exigíem drets, millores salarials i
aspiràvem a canviar les coses. Per contenir i afeblir al moviment obrer
van orquestrar aquests “Pactes de la Moncloa”, als quals es van sumar tots
aquells que deien defensar als treballadors, quan només volien
asseure’s a la taula de l’amo per obtenir privilegis econòmics i
polítics. Conseqüència d’aquella concertació va ser la pròrroga de les
eleccions sindicals franquistes i la imposició dels convenis
col·lectius, l’obligatorietat de fixar els salaris sobre la base de
l’IPC…, avui ens diuen que tot això ja no és necessari i tenen raó. Ja
no necessiten contenir ni les reivindicacions ni el moviment obrer i els
destorben els marcs legals per poder imposar lliurement les condicions
de la nostra explotació.


Davant les agressions, no et resignis. Organitza’t i lluita.


Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CNT.

General