x La directa
Un centenar de persones es van concentrar a l’exterior de la
Ciutat de la Justícia durant tot el matí per reclamar la lliure
absolució dels vaguistes encausats.
El judici contra els tres
vaguistes del Clot acusats de bolcar contenidors a un piquet de la vaga
del 29-M ha quedat vist per sentència amb una petició de penes superior
als 7 anys i mig de presó en el cas de la màxima, demanada per
l’Ajuntament de Barcelona.

Tot i que la fiscalia i la Generalitat demanen penes inferiors pels
vaguistes, totes tres institucions públiques els acusen dels mateixos
delictes: desordres públics, un delicte contra la seguretat viària i
danys al mobiliari urbà. En la vista, dos dels acusats, Javi i Sergi,
han negat haver bolcat cap contenidor i han explicat a la sala que van
participar d’un piquet informatiu juntament amb altres veïns del barri
per convèncer els comerciants de la necessitat de secundar la vaga. Tots
dos han coincidit en explicar que sí que es van moure alguns
contenidors, però que ells no hi van tenir res a veure i tampoc van
veure que se’ls causés cap dany. Cal destacar que Javi només ha
contestat a les preguntes de la defensa i ha etzibat a les acusacions
que no els contestaria “perquè volen empresonar vaguistes, mentre fan
tractes de favor als banquers”. Per la seva
banda, Òscar no ha contestat les preguntes de cap de les parts perquè,
segons ha explicat el seu advocat en les conclusions definitives, “vol
fer reflexionar les acusacions i la societat en general de
l’excepcionalitat existent contra les persones que somiem amb un món
millor”. Les negatives dels fets han estat corroborades per fins a tres
testimonis aportats per la defensa, que han assegurat que eren a prop
dels acusats en el piquet i que no els van veure en cap cas moure un
contenidor.
Una agent d’informació: l’única que ho va veure
El piquet informatiu va recórrer els carrers Clot, Rogent i
Independència i es va dispersar davant la presència dels antiavalots a
la Plaça de les Glòries. Allà, una unitat comandada pel sotsinspector
Jordi Arasa va retenir sis manifestants quan anaven caminant i en va
detenir, després d’una hora de tenir-los de cara a la paret, tres
d’ells. Segons ha explicat Arasa al judici, els va detenir després que
una agent de la Unitat Central d’Informació en Ordre Públic li expliqués
telefònicament que havia reconegut des de la distància a tres dels
retinguts perquè els havia vist poc abans bolcant contenidors a la
cruïlla dels carrers Independència i Aragó.
L’agent de la Unitat d’Informació dels Mossos, que ha comparegut
darrera una mampara, és l’única testimoni -dels sis que s’han presentat a
la causa- que diu que ho va veure. Per això, les defenses li han
preguntat vehementment com havia identificat els presumptes autors dels
fets en el moment, com ho havia fet posteriorment a l’hora
d’assenyalar-los a Jordi Arasa i avui, en ocasió del judici, més d’un
any després dels fets. El 29 de març, ha assegurat, els va veure movent
un contenidor -no ha sabut dir de quin tipus- des d’una distància de 20
metres. Pel mig, ha reconegut, altra gent bolcava més contenidors. Ella
els “veia”, però diu que va “focalitzar” amb altres que estaven més
lluny (uns set o vuit, ha dit) i en va retenir la descripció física:
“Pantalons texans, roba fosca, un amb ulleres, un amb bandolera”.
Conceptes poc precisos, a parer de la defensa que, malgrat tot, li van
servir per assenyalar-los com a autors dels fets quan els va veure de
cara a la paret de l’IES Salvador Espriu, 20 minuts després, ja
retinguts per Arasa. Allà, es va aproximar al conductor de la furgoneta
d’antiavalots i li va passar un número de telèfon perquè el
sotsinspector es posés en contacte amb ella. Per telèfon, i ja des d’un
altre indret, els va definir per la vestimenta i Arasa va procedir a
alliberar-ne tres i detenir els “marcats” per l’agent d’informació.
Uns fets “inaudits” i “històrics” en qualsevol procediment judicial,
segons advocats de la defensa, que han argüit que l’agent -recordem-ho,
l’única testimoni dels fets- no s’ha ratificat posteriorment en cap
reconeixement fotogràfic ni presencial. Només avui, quan la jutgessa
l’hi ha demanat, l’agent ha apropat les ulleres a la mampara i,
ajudant-se de les mans per tapar la llum, ha afirmat estar “completament
segura” que les persones que seien a la banqueta dels acusats eren les
mateixes que ella va veure arrossegar contenidors.
En les conclusions definitives, Benet Salellas ha vindicat el seu
defensat Javi, recorrent a la màxima del dret romà testis unus, testis
nullus. La màxima, que defensa que un únic testimoni no pot ser
suficient per incriminar ningú, no és vigent en l’actual codi penal.
Tanmateix, Salellas ha recordat que se segueix contemplant de facto
excepte en casos com els de violència de gènere o tortures, en què pot
donar-se que hi hagi un únic testimoni d’un fet punible i ha remarcat
que aquest no és el cas.
Ara bé, aquest ha estat només el primer d’una bateria d’arguments
disparada amb contundència pels tres advocats de la defensa, que s’han
centrat en desmentir les puntes de llança de l’acusació: que els
contenidors creuats a la calçada van posar en risc vehicles i conductors
-supòsit que sustenta el delicte contra la seguretat viària- i que els
contenidors van patir danys dels què es deriva una responsabilitat
civil.
El carrer Aragó, buit
Un dels principals debats al judici ha sigut sobre la presència de
cotxes o no a la cruïlla dels carrers Aragó i Independència. En aquest
sentit, les acusacions han fet èmfasi en el perill que, diuen, va
suposar la presència de contenidors a la calçada i han buscat que els
policies que han testimoniat secundessin aquesta versió. Ho han
aconseguit només en part. L’agent d’Informació ha relatat haver vist com
quatre o cinc cotxes frenaven al topar amb la concentració i els
contenidors però, a la pregunta d’una defensa, ha reconegut no haver
sentit cap frenada en sec. El sotsinspector de les ARRO Jordi Arasa li
ha posat més literatura i ha explicat que, quan ell va arribar als
encontorns de l’indret, “allò semblava la guerra, els carrers estaven
completament col·lapsats i hi havia cotxes tocant el clàxon i bombers
apagant els focs”. Els testimonis de la defensa, però, han caigut sobre
la versió com un gerro d’aigua freda. Especialment, el del diputat al
Congrés espanyol per ICV Joan Coscubiela, que va presenciar la retenció i
posterior detenció dels acusats, i no només ha corroborat que aquests
estaven de cara a la paret -fet que aporta dubtes sobre la identificació
ocular que en va fer l’agent d’informació- sinó que ha mostrat una
fotografia del carrer Aragó moments abans que hi passés el piquet
informatiu. A la fotografia, presa segons el diputat pocs minuts després
del pas del piquet, es veu el carrer Aragó en la confluència amb el
carrer Dos de maig -a només un d’Independència- completament buit, fet
que contradiu les dues versions policials. L’aportació de la imatge a la
causa podria jugar un paper clau alhora de valorar l’existència d’un
delicte contra la seguretat viària. Els testimonis de la defensa i els
mateixos acusats han corroborat que el trànsit era molt menor al d’un
dia normal i que, en cap moment, cap vehicle va haver de frenar en sec
per evitar la topada amb els contenidors.
Sense proves pericials
Sobre els danys que van patir els contenidors, l’acusació exercida
per l’Ajuntament de Barcelona ha aportat com a testimoni el director de
Serveis de Neteja i Gestió de Residus del consistori, Jordi Ametlló. El
testimoni ha relatat que van comptar deu contenidors malmesos només en
aquella cruïlla i que els danys s’havien produït a les tapes d’obertura,
a les manetes i als pedals. Danys compatibles, ha respost a preguntes
de la lletrada del consistori, amb l’acte d’arrossegar o bolcar un
contenidor. La defensa, hàbil, ha rebatut que el testimoni no era
tècnic, pèrit ni enginyer, i ha aconseguit que reconegués que no sabia
quants danys s’havien produït en cadascun dels contenidors perquè no els
havia vist mai ni els havia inspeccionat. La versió també ha quedat en
entredit dues ocasions més. La primera, quan la defensa ha detectat que
en l’informe de danys el títol era “contenidors Rambla Poblenou”, quan
s’estava parlant dels contenidors de la cruïlla Independència-Aragó. La
segona, quan s’ha qüestionat que pugui haver-hi responsabilitat civil
derivada dels danys atès que la compra i reparació dels contenidors
corre a càrrec, com a reconegut el comandament de BCNeta, de l’empresa
concessionària Urbaser.
Pel que fa a la qualificació de les parts en les conclusions
definitives, la defensa ha demanat la lliure absolució pels acusats. La
Fiscalia ha demanat tres anys de presó per desordres públics, dos per
danys al mobiliari urbà i un per delicte contra la seguretat vial. A
més, ha afegit una pena multa de 20 dies de presó o 6€ per cadascun dels
dies pel delite de danys. La Generalitat ha demanat tres anys pel
delicte de desordres, 1,5 pels danys i vuit mesos pel viari.
L’Ajuntament, que és qui en suma demana la pena més alta, ha desglossat
la petició en 4,5 anys per desordres, dos per danys i un pel viari i,
com ha fet la fiscalia, ha demanat que s’imposi una pena multa de
catorze mesos de presó o 8€ per cadascun dels dies pel delicte de danys.
Categories: General