El diputat Antonio Gallego, carrega contra els anarquistes, sindicalistes, i okupes del seu municipi.

Posted on 2013-05-10 By

A raó dels dos escarnis que s’han produït al Prat al diputat espanyol Antonio Gallego en motiu de la seva participació al bloqueig de la moció presentada per la PAH
contra els desnonaments; Gallego ha decidit dedicar una bona part del
contingut de la seva columna mensual a la revista de l’ajuntament “el
Prat” a carregar contra els seus veïns, sindicalistes, anarquistes i okupes…
Reproduïm el escrit publicat pels companys i companyes d’elpratllibertari.cat.

x elpratllibertari.cat 

Des
de “El Prat Llibertari” ens sentim profundament afortunats que el
regidor i diputat Antonio Gallego tingui a “sindicalistes, anarquistes i
okupes” en tan alta consideració i estima, dedicant-nos tan belles i
sentides paraules en el darrer pamflet
municipal del mes de maig. Ens sentim abrumats davant l’atenció que ens
han dedicat en els darrers mesos els membres del seu partit i de
l’extrema dreta local, prenent-se les molèsties de decorar domicilis
particulars i la seu del sindicat CNT amenaçant democràticament de mort a
diverses persones. El fet de callar i no atribuir-se tan valentes
accions, tot i les evidències de la seva autoria, és una mostra
d’humiltat i transparència que els honra.


És una llàstima que
“sindicalistes, anarquistes i okupes” no tinguem aquesta influència que
ens pressuposa dins del consistori, i que precisament siguem dels
col•lectius que en tantes ocasions hem patit, i ho continuem fent,
l’acció repressiva dels partits que governen des de fa dècades el nostre
poble, ja sigui en forma de desallotjaments, detencions, judicis,
multes, prohibicions d’actes, censures, silenciament, acomiadaments, i
una innombrable llista que ni ell ni el seu partit han patit ni patiran
mai. És una llàstima que tampoc arribi a entendre conceptes bàsics de
pensament polític que explicarien a qualsevol persona amb dos dits de
front perquè el partit que governa no és “comunista”, o les evidents
diferències entre aquest sistema que el seu partit i els partits que
critica representen, i el que volem els “sindicalistes, anarquistes i
okupes”.

Des d’aquesta humil pàgina creiem que no mereixem
tanta atenció de tan insigne líder polític. Com sap, en la mesura de les
nostres possibilitats intentem estar a l’alçada, fent el possible per
deixar constància i ser cronistes de les proeses de la seva
excel•lentíssima figura, però hem de confessar que la majoria de cops
aquesta tasca ens resulta inabastable davant les nombroses mostres de
simpatia i admiració que el nostre regidor-diputat recull cada cop que
obre la boca. La seva fama traspassa les nostres provincianes fronteres,
i les mostres de suport han arribat fins i tot a congregar davant del
seu domicili i a l’interior del ple a desenes de persones.

Com
a pratencs coneixem i valorem més que ningú la incansable capacitat
trepadora del nostre honorable veí. Mai hem deixat de creure en el seu
futur esplendorós, destinat a escriure pàgines d’or de la política
contemporània del s. XXI, no només a nivell estatal, sinó també europeu,
i segurament universal, un fet que ja s’endevinava des de l’escola on
sempre s’havia destacat per ser el més llest de la classe. Gallego ha
atresorat mèrits més que merescuts en la seva destacable carrera
política local, caracteritzada per la seva elegància dialèctica, finura
discursiva, elaborada ideologia, i una dedicació incansable pels més
desvalguts i els interessos de les classes populars. No és estrany que
tantes virtuts l’hagin portat al parlament espanyol, una institució que
és la seu i destinació de les ments més preclares del país i que honra a
qualsevol persona que la trepitja, i per la qual els “sindicalistes,
anarquistes i okupes” sentim veritable veneració. No hi ha lloc més
adient per Gallego, ell més que ningú es mereix el sou que li paguem els
pratencs, i no només un sinó dos, per regidor i per diputat, faltaria
més.

És una sort que “sindicalistes, anarquistes i okupes” no
tinguem aquesta influència al consistori perquè segurament el consistori
no representaria el que representa, ni els partits polítics serien els
mecanismes de representació de les persones, ni hi hauria tanta gent
escalfant poltrona durant tants anys ni tants mentiders com ell
lucrant-se impunement. Per ell és una sort que no sigui així, i ho sap,
perquè se li acabaria el xollo. Sindicalistes, anarquistes i okupes
continuarem intentant-ho.

General     , ,