Estem patint un dels majors retrocessos pel que fa als drets
laborals. Reforma laboral, retallades socials, privatització de serveis
públics, rescat a la banca, imposició de noves taxes judicials, futura
reforma de llei de bases de règim local, retallades de la despesa
pública en educació, sanitat, vivenda i serveis socials, situant a la
classe treballadora en un panorama complicat, més de sis milions
d’aturats i execucions continuades de desnonaments que porten als i les
treballadores a una indefensió personal que es traudeix en un augment de
les enfermetats mentals i suicidis.
 
Un sistema capitalista i patriarcal que ens enpobreix, sobretot
afectant les dones. Major taxa d’aturades que d’aturats, pitjor salari a
igual treball, major precarietat, major càrrega en les responsabilitats
familiar i d’atenció als més petits i als més grans, menor participació
social, sindical i militant, menor presència de dones en càrrecs de
gestió, que no són fruit de la causalitat i del determinisme.

Segons la EPA, hi ha practicament el mateix nombre d’homes que de
dones en edat laboral, més del 25% de la població activa esta a l’atur,
però la taxa es superior pel que fa a les dones. Els contractes a temps
parcial són acceptats per les dones, en la seva majoria. Són les dones,
qui treballen en els sectors serveis que més s’han vist atacats per la
crisi, hosteleria, neteja, sanitat, educació, serveis socials i per
tant, major afectades per la seva sortida del mercat laboral.
Constitueixen el 80% en els serveis públics, que es veuen afectats per
ERE’s i processos de privatització.
En cas de continuar treballant, el salari anual-tipus de la
treballadora només arriba al 76% del salari tipus del treballador. Les
treballadores cobren per hora un 16,2% menys que els treballadors, de
mitja, segons l’informe emés per la UE.
Amb l’última Reforma Laboral, s’elimina la qualificació legal de
l’absència de discriminació per gènere en el treball com a “garantia”,
la possibilitat de poder disfrutar indistintament i conjunt del permís
de lactància en el supossat cas en que pare i mare treballin,
dificultant notablement l’aplicació del principi de corresponsabilitat
en la criança dels fills i filles, i l’aplicació de l’estricció de la
possibilitat de reducció de jornada per càrregues familiars a la jornada
diària, abocant a les persones que tinguin aquestes càrregues, en
moltes ocasions, a l’abandonament de la feina per haver perdut qualsevol
possibilitat de conciliar la seva vida laboral i familiar.
En l’àmbit familiar les dones dediquem un 33% més de temps a les
activitats domèstiques respecte a la resta de membres de la unitat de
convivència. I en l’àmbit sindical, tenim una menor afiliació
porcentual, alhora que la vida activa per assumir càrrecs, està
directament vinculada amb l’edat fèrtil i a les responsabilitats
d’atenció sociosanitària dels familiars. Pèrdua de la feina, falta de
capacitat econòmica per cobrir les necessitats bàsiques com són
l’alimentació, l’educació i vivenda, unides a una falta de xarxa de
suport social i familiar, que desemboca directament en processos
d’exclusió social en els quals les dones són les més vulnerables.
Vist així, el panorama que tenim les dones treballadores no és
precisament el desitjable per a ningú. La lluita per la igualtat és
qüestió de tota la classe treballadora i es fa extensible a totes les
facetes vitals, treball, sindicalisme, unitat de convivència,
participació social, etc. Denunciar la nostra situació per a canviar-la,
incorporar les reivindicacions laborals amb perspectiva de gènere en la
nostra ruta sindical, adaptar el nostre funcionament sindical a les
necessitats de les companyes i companys, corresponsabilitzant-nos per la
lluita contra la desigualtat, i pel repartiment de la riquesa i el
treball, és objectiu de la CNT.

Secretariat Permanent del Comité Confederal

Confederació Nacional del Treball (C.N.T)

Categories: General