propera” amb un vocabulari que “dista molt de ser rebuscat” i que la fa
“popular en dirigir-se a un públic el més ampli possible”. Va definir el
llibre com una obra que “convida a anar més enllà per ampliar
informació sobre l’innombrable recull d’autors i experiències
utòpiques”, i va acabar reflexionant sobre la “necessitat ara més que
mai de mantenir vives les utopies per enfrontar-se a l’actual món
capitalista”.
Seguidament Ferran Aisa va fer un repàs del llibre i les diverses utopies que queden recollides. Començant per Plató i la seva República totalitària, i acabant en l’època contemporània on la transformació social té un pes clau en els plantejaments d’utopies. En aquest punt va estendre’s en les utopies sorgides del socialisme utòpic i l’important pes que havien tingut al nostre país. Aquestes van tenir un marcat component llibertari, i tal i com també va relatar l’autor van viure processos de posada en pràctica, alguns d’ells troncats per la victòria feixista el 1939.
Ferran Aisa i Pàmpols és Premi Ciutat de Barcelona d’Història. Ha col·laborat a diaris i revistes, a més de fer de documentalista i comissari d’exposicions, i ha publicat diversos llibres com “Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999”; “Camins utòpics, Barcelona, 1868-1888”; o “La cultura anarquista a Catalunya”, entre altres. I s’ha especialitzat en l’estudi del moviment obrer de caire llibertari, la cultura popular i la renovació pedagògica.