Contra la privatització, l’adoctrinament i l’elitització de l’educació, no a la llei Wert

Posted on 2013-01-07 By

La reforma educativa proposada pel Ministre Wert i el PP
(la LOMCE) a més de suposar un pas enrere en el sistema educatiu,
amplia la competitivitat entre centres i alumnat, amplia els concerts,
suposa la privatització de serveis com la contractació d’interins, acaba
amb el model d’inmersió lingüística, suposa la introducció de la
ideologia ultraconservadora del govern del PP i la retallada en hores
d’assignatures bàsiques.
Centralització de l’educació
Augmenta el percentatge de continguts, les competències
bàsiques i els criteris d’avaluació establerts pel govern central,
aquest fixarà el 65% (55%actualment) dels currículums escolars en els
territoris amb llengua cooficial i el 75% (65 % actualment) en aquells
que no la tinguin
Reducció del nombre d’assignatures, centrant l’Educació
obligatòria en preparar mà d’obra barata, flexible i polivalent que
pugui adapatar-se a un mercat laboral precari i en constant rotació. Un
model educatiu basat en les assignatures d’Anglès, Castellà, Educació
Física i Matemàtiques; retallant Ciències Socials, Filosofia, Música,
Plàstica, Ciències, Tecnologia i Grec. S’elimina  Educació per a la
Ciutadania i els Drets Humans a primària i a l’ESO, substituïda per
Educació Cívica i Constitucional. Inclou el respecte a la vida desde la
prespectiva de l’Església Catòlica i elimina tot reconeixement a la
diversitat de models familiars i d’orientació sexual.

Avaluacions continuades
A cada final d’etapa (Primària, ESO i Batxillerat) es
realitzarà una revàlida. En comptes d’apostar pel seguiment de l’alumne i
enfortir les particularitats de cadascun d’ells, es proposa un sistema
de pressió sobre l’alumne i es tracta a tots els alumnes com si
tinguessin les mateixes necessitats i tinguessin que tenir les
mateixes aptituds.
Segregació classista de l’alumnat
Es crea un nou tram educatiu,  la Formació Professional
Bàsica que substitueix als programes de qualificació professional (PQPI)
i que donen lloc a la titulació de «Tècnic Professional Bàsic». A 2n
d’ESO, els alumnes que hagin repetit dues vegades també podran accedir a
programes de Millora de l’Aprenentatge i el Rendiment que duraran dos
anys i quesubstituiran a la diversificació curricular, que ara comença a
3r.
S’anima a participar en aquests programes a l’alumnat que tingui «situació socioeconòmica desfavorable», equiparant la falta de recursos econòmics a la poca capacitat per a l’estudi.
Pel que fa a la Formació Professional, la via d’entrada
es podrà avançar a partir de 3r d’ESO. Els estudiants podran triar
algunes optaties i entre dos nivells de matemàtiques. A partir de 4rt,
els itineraris cap a la Formació Professional o el Batxillerat
estaran dividits, entre els alumnes que es dirigeixin a realitzar la
Formació Professional i els que optin pel Batxillerat. Itineraris que
acabaran amb la igualtat d’oportunitats i que no reduirant
l’abandonament ni el fracàs escolar.
Sobre el Batxillerat, l’apartat 7 que s’afegeix a l’article 121 de la LOE diu textualment «Correspon
a l’Administració promoure l’especialització dels Centres Educatius
Públics de Batxillerat en funció de les modalitats establertes en
aquesta llei, a fi que aquestes Administracions puguin programar una
oferta educativa ajustada a les seves necessitats.
» Això suposa que es seguirant suprimint modalitats de Batxillerat en la Pública que anirant a parar a la  concertada.
Atac a la immersió lingüística
Relega la llengua catalana a matèria d’especialitat, és a
dir, a quarta llengua després del castellà i dues estrangeres. Obligant
a l’administració a pagar l’escola privada d’aquelles famílies que
vulguin escolaritzar els seus fills en castellà com a llengua vehicular.
Això a més de reduïr el coneixement i ús de la llengua catalana entre
la població, podria causar una divisió de l’alumnat segons la llengua
que utilitzin. A més d’acabar amb el model d’inmersió lingüística, també
afectaria a altres territoris on es parla català, com les Illes Balears
o al País Valencià, on l’escolarització en català és de per si
insuficient.
Amb aquest atac a la immersió lingüística  la dreta
nacionalista catalana de CiU amaga la seva política cap a l’escola
pública, culpable de les retallades en l’eduació pública i que sempre
que ha governat ha finançat les escoles concertades i també les de
l’Opus Dei que inculquen el catolicisme entre els seus alumnes i
els sagreguen per raó de sexe. No oblidem que el seu model educatiu és
similar al del PP, això si, en català.
Jerarquització dels centres
El Consell Escolar deixa de ser òrgan de decisió. L’article 127 diu:: «El Consell Escolar és l’òrganconsultiu del centre…»
i, per tant, s’impedeix als pares i a les mares, així com als docents i
a l’alumnat la seva participació en les decisions del Centre.
El Director té molt més pes, reforçant l’autonomia dels
centres i la funció directiva. Així, el Director podrà abandonar
projectes educatius per tal de centrar-se en el pressupost i les
exigències de l’administració.Directors, equiparant-los als gestors.
Article 132. «Competències del Director…n) decidir sobre
l’admissió d’alumnes amb subjecció a l’establert en aquesta llei
orgànica i disposicions que la desenvolupin. o) aprovar l’obtenció de
recursoscomplementaris.»
Elecció del Director; segons els articles 133 i 135 se
suprimeixen les decisions de Claustre i Consell Escolar i serà
l’Administració qui nomeni a dit als Directors, ja que segons l’Article
135, punt 2; «La selecció serà realitzada per
una Comissió constituïda per representants de l’Administració educativa
i almenys un 30% de representants del Centre, d’aquests últims el 50%
serà del Claustre.»
Això vol dir que l’Administració té fins al 70% de poder
decisori en el nomenament del Director. Els Directors podran
seleccionar professorat a dit sense estar, si més no, en Borses
d’Interins i saltant-se criteris normatius en el cas del professorat
funcionari. Article 122, apartat 4; «…el director del Centre disposarà d’autonomia
per adaptar recursos humans a les necessitats del Centre (…) a)
Establir requisits i mèrits específics per als llocs oferts de personal
funcionari, així com els llocs en interinitat, en aquest cas podran
rebutjar-se, mitjançant decisió motivada, la incorporació de personal
procedent de les llistes centralitzades. b) Quan existeixi vacant i
finançament adequat i suficient, proposar de forma motivada el
nomenament de professors que, havent treballat en els projectes de
qualitat, siguin necessaris per a la continuïtat dels mateixos
.
L’eduació mercantilista
L’augment de l’autonomia dels centres, provoca la seva
especialització i el rendiment de comptes. Així doncs, els centres
educatius han de sotmetre’s a les directrius del mercat, competint entre
si i establint proves externes a nivell nacional, per oferir una
classificació de col·legis segons els seus resultats.
L’article 122.4 diu «El projecte educatiu de qualitat podrà
suposar l’especialització dels centres en els àmbits curricular,
funcional o per tipologia d’alumnat,i comprendre, entre altres coses,
actuacions tendents a l’excel·lència, a la formació docent, a la millora
del rendiment escolar, a l’atenció de l’alumnat…»
Així
es podrà sagregar als alumnes en diferents centre. L’eliminació del
punt 2 de l’article 140 permet que les avalucions externes puguin 
realitzar classificacions d’alumnes i centres en un llistat públic. Les
valoracions individuals dels alumnes, faran que els centres rebutgin
l’alumnat que presenti més dificultats i pugui fer baixar la seva
valoració en els resultats de les enquestes.
A
més els centres seran finançats segons els resultats obtinguts
d’aquestes enquestes i d’altres valoracions com els
contractes-programa que realitzi l’administació, això suposarà que
aquesta finançarà els centres segons els resultats obtinguts d’aquests,
provocant la competència entre els diferents centres.
D’altre banda, es legalitza el finançament als centres
concertats que segreguin alumnat per sexe, malgrat tenir sentències
judicials del Tribunal Suprem en contra.
CNT-AIT Sabadell

General