[Opinió] El sindicalisme alternatiu i l’anarcosindicalisme, alguna cosa s’està movent

Posted on 2012-07-29 By

En els últims anys tant CCOO com UGT estan veient com mica en mica estan patint un desgast, provocat per les nombroses traïcions sobre la classe treballadora. Una part d’aquests descontents, especialment de CCOO, van anar a parar a la CGT, també de CCOO va sorgir CO.BAS. Tot i això CCOO i UGT són els sindicats que tenen més capacitat per parar la producció del país i per convocar una Vaga General, al estar implantats en sectors clau, com les grans empreses industrials, l’administració pública i el transport. CGT, també té certa força en sectors com els serveis públics, el metall i el transport, tot i això no té prou-te capacitat per poder realitzar una Vaga General ella sola, la USO tot i ser tercer sindicat de l’estat espanyol en nombre de delegats i afiliats, no destaca per la seva combativitat, al ser un sindicat cristià amb sectors conservadors instal·lats a l’ensenyament privat o a la seguretat privada.
   El sindicalisme alternatiu
Podem englobar en aquest tots els sindicats a l’esquerra de CCOO i UGT, amb un discurs més radical que aquests i una praxis molt combativa en segons quins sectors, tots recordem la lluita dels buseros de Barcelona per aconseguir els dos dies de descans. Aquests sindicats però, a diferència de la CNT segueixen el mateix model sindical de CCOO i UGT, és a dir, la dels comitès d’empresa, i tampoc renuncien a les subvencions de l’estat, exceptuant (Solidaridad Obrera-escissió de la CGT-). En algunes empreses, com va passar amb el cas dels autobusos que a més van aconseguir el suport de diferents moviments socials (1), si que aposten per enfortir les seccions sindicals i les assemblees, tot i que sense renunciar als comitès d’empresa. La no renúncia als comitès d’empresa provoca que en segons quins sectors alguns sindicats alternatius acabin actuant exactament com els sindicats majoritaris( 2)
Ens els últims anys la CGT ha vist créixer la seva militància gràcies a gent provinent de diversos sectors de l’esquerra alternativa, desde els sectors molestos amb CCOO per la seva cada vegada més deriva burocràtica, trotskistes, marxistes-leninistes, esquerra independentista. Això, si bé per una banda va enfortir el sindicat, també va generar i genera conflictes interns, per exemple al trobar-se membres de partits polítics ocupant càrrecs d’un sindicat que es denomina anarcosindicalista o lluites pel control del sindicat entre diferents sectors.

Apart de la CGT un altres sindicalisme alternatiu important és el que forma l’esquerra independentista en els diferents pobles que conformen l’estat espanyol, el LAB a Euskal Herria, el CIG a Galicia, el SAT a Andalusia i la COS a Catalunya, País Valencià i Illes Balears (el territori de parla catalana que alguns independentistes i l’esquerra independentista anomena Països Catalans). Fa poc temps que l’Esquerra independentista ha començat a apostar per enfortir el sindicalisme nacional i de classe de la COS, això farà que alguns sectors de l’esquerra independentista que abans militaven a la CGT es passin a la COS, és aquest el cas d’alguns dels treballadors dels autobusos de Barcelona, aquí hi té molt a veure el fracassat intent de Vaga pel Congrés de mòbils que va suposar una decepció pels moviments socials que la recolzaven, i les batalles entre diferents sectors de la CGT (3). Si la COS mostra que pot ser una alternativa sindical seriosa en els autobusos de Barcelona, pot ser que sigui el seu impuls per començar a ampliar la seva presència a TMB i a altres sectors. El seu creixement també dependrà de si la CUP i l’EI s’institucionalitzen més, posant fre a la confrontació social directa, com està passant amb Bildu a Euskal Herria, o aposten per mantenir la confrontació fora de les institucions.
La relació de la CNT amb aquests sindicats pot ser positiva si hi ha un recolzament real en els diferents conflictes de cada sindicat, en la defensa dels drets dels treballadors/es i en realitzar respostes conjuntes davant els diferents atacs contra la classe treballadora. Si aquest recolzament és real i no únicament sortir en un cartell d’una manifestació o Vaga.
   L’anarcosindicalisme, la CNT
La CNT és actualment l’únic sindicat de l’estat espanyol que aposta per un model basat en la secció sindical i les assemblees, renunciant a la delegació i als privilegis respecte els altres treballadors que suposen els comitès d’empresa. I juntament amb Solidaridad Obrera és la única organització sindical que rebutja les subvencions de l’estat, així com que membres de partits polítics puguin ocupar càrrecs del sindicat i les seccions, a més d’apostar per l’acció directa, és a dir, la resolució dels conflictes laborals sense intermediaris.
La CNT fins ara no havia pogut començar a desplegar el seu model sindical, a causa de diverses causes, des de el meu punt de vista especialment dues:
-Les diferents escissions que van portar a la CNT als anys 90 a pràcticament l’extenuació (exceptuant alguns sindicats i conflictes), a més a Catalunya al 1996 es va patir un seguit de desfederacions.
-La pràcticament nul·la presència sindical, va provocar que molts sindicats de la CNT es dediquessin més a divagar sobre assumptes orgànics del sindicat i a realitzar al treball que li correspon més a un Ateneu Llibertari, xerrades i debats sobre l’anarquisme o temes socials, a tancar-se massa en si mateix i no participar en els diferents moviments socials per por de ser absorbits o a dedicar-se únicament a criticar el reformisme dels altres. Sense entendre que la CNT és un anarcosindicat obert a tots els treballadors i treballadores i no un grup anarquista específic.
A partir del 2000 alguns sindicats (altres va ser encara més tard) de CNT van començar a augmentar la seva presència sindical i els seus conflictes i també a participar en diferents moviments socials de les seves respectives localitats. A més d’augmentar la seva presència arreu de l’estat espanyol (4), un aspecte que juga a favor d’aquest sindicat és que està implantat arreu de l’estat i no únicament a les grans ciutats, sinó també en algunes poblacions petites i mitjanes (5)
La CNT ha hagut de sentir moltes vegades durant tots aquests anys, que havia d’evolucionar, que els comitès s’havien de buidar des de dins, que el seu model de seccions sindicals i assemblees estava condemnat al fracàs. Però el cert, és que els que deien que buidarien els comitès des de dins, no ho han aconseguit i moltes vegades s’han acabat apoltronant als càrrecs, cal remarcar la pèrdua de capacitat de decisió que tenen els comitès amb la nova reforma laboral.
A més un aspecte que els sindicats majoritaris han abandonat totalment són els treballadors/es precaris/es com el comerç, l’ hosteleria, neteja,etc. Sectors on no arriba al sistema dels comitès d’empresa i on aquests sindicats no han teixit una xarxa de recolzament, centrats únicament en l’administració pública o en les grans empreses del sector industrial. Un exemple d’això és a la Residència de la tercera d’edat Casa de les Monges on la delegada d’UGT actuava com a delegada de l’empresa en les negociacions i problemàtiques de les treballadores, situant-se sempre a favor de l’empresa, de fet fou la primera a aixecar al braç per abaixar- se el sou i fent oïdes sordes quan les treballadores li demanaven millores en el calçat, vestimenta i hores i dies de vacances. No es va aconseguir millores en la vestimenta i calçat, i el respecte a les hores i vacances fins que va aparèixer la CNT. En la última assemblea convocada per la delegada de la UGT, pràcticament totes les treballadores s’oposaren a baixar-se el sou i que es donés tota la informació econòmica de l’empresa a aquesta. Tot i això queda molta batalla, però almenys ara l’empresari si decideix baixar el sou a les treballadores, sap que es toparà amb la CNT. És en aquests sectors precaris, en la petita o mitjana empresa on la CNT està demostrant que també es pot fer sindicalisme. Exemple de sectors precaris on la CNT té presència i ha tingut conflictes són: la hosteleria amb conflictes amb Telepizza, Restaurants Gino’s, en el comerç, Opencor, Mercadona, els supermercats Piedra de Córdova, Caprabo, neteja a BBS, Flightcare, Vueling i WFS a l’aeroport del Prat, a l’arqueologia, i també les diferents subcontrates de l’administració pública etc. La CNT però, també està començant a tenir presència en algunes empreses de gran tamany (6)
   La CNT i el moviment llibertari
El moviment llibertari ha canviat molt respecte el clàssic MLE (CNT-FAI-FIJL-Mujeres Libres), actualment apart de la CNT, la FAI té molt poca presència i les FIJL s’acaben de reconstituir. El moviment llibertari actual és molt més heterodox, trobem ateneus, grups específics com la FIJL, centres socials ocupats, grups d’afinitat, etc. El problema no és l’heteregoneitat del moviment llibertari, sinó segons la meva opinió les batalletes entres sectors: anarquistes, anarcosindicalistes, anarcoinsurreccionalistes, anarcoprimitivistes,etc i tants altres istes amb què ens agrada etiquetar-nos a uns i altres. Si en comptes de dedicar-nos a discutir-nos entre nosaltres apostéssim per coordinar-nos i donant-se suport en les diferents lluites una altre gall ens cantaria. Potser no tenim figures mediàtiques (ni les volem), ni tenim recursos per realitzar macroconcerts, però si que tenim força per defensar els nostres plantejaments en les diferents lluites.
I la CNT tampoc ha de cometre els errors de temps passats, en condemnar altres formes de lluita de companys i companyes llibertàries, ni tampoc pretendre dominar el moviment llibertari com alguna vegada he sentit criticar d’altres temps per part d’algunes persones, sinó en enfortir el seu model anarcosindicalista i ser una eina útil per tots els treballadors, sense deixar de banda la seva vessant cultural i social.

Arnau
Secretari d’organització i propaganda
SOV Sabadell
__________________________________________________________________________________________

General