BOICOT A ZARA

   Mentre Inditex presenta balanços de beneficis escandalosos, CNT-Catalunya ha pogut saber cóm es gestiona la plantilla de botiga perquè no sigui massa costosa. El grup Inditex -format per les marques Zara, Stradivarius, Massimo Dutti, Pull & Bear, Bershka, Ousho, Zara Home, Uterqüe i Tempe- informa de que en el primer trimestre de 2012 han pujat les vendes un 15%, que són 3.416 milions d’euros. Disposen de 5.618 establiments en 84 mercats i l’any 2011 van créixer un 10% fins fer 13.793 milions d’euros en vendes., essent el benefici net del grup 1.932 milions d’euros, un 12% més dels beneficis de l’any anterior.
Mentre tant, treballadores de Zara ens faciliten informació sobre les pràctiques laborals habituals a les botigues i insisteixen que aquestes pràctiques es reprodueixen a totes les botigues d’ Inditex, per ser una barreja de gestió de recursos humans salvatge i una línia de marketing que atempta contra la dignitat i els drets dels treballadors.
Algunes “perles” a tall d’exemple que hem pogut saber el grup Feminista-LGTB de CNT-Catalunya sobre el cas són: fer vaga està mal vist -hi ha qui no gosa fer-ne per represàlies posteriors-, es disposa de 20 minuts per a dinar, no hi ha hora de plegar, es plega quan s’ha endreçat la botiga, d’una setmana per altra els diuen els dies que tindran lliures -la qual cosa impedeix conciliar la vida personal amb la laboral-, les baixes no es cobreixen -senzillament són cobertes per la plantilla-, les hores de més no es paguen, s’acumulen i es bescanvien per dies lliures, ara bé no poden ser dies en periodes de gran volum de vendes, com ara nadals, estiu, les rebaixes, els festius d’apertura autoritzada….
Si això semblés poc -que no ho és, és molt seriós cóm tracta Inditex el personal de botigues- el tema s’agreuja quan l’empresa atempta contra la imatge del treballador: si ténen sobrepès se’ls insinua que els seria convenient aprimar-se, les dones estan obligades a maquillar-se, si entren en la trentena i el cos va canviant se les “amaga” en seccions menys reconegudes per l’empresa, si la dona té fills deixa de formar part de les treballadores modèliques -el cos canvia, han de demanar permisos per tenir cura dels fills malalts…- i, de saber que una dona està embarassada, és acomiadada, com va passar a un Zara d’Andalusia on la treballadora va guanyar un cas davant del jutge. Per cert, heu vist cap dependenta de Zara embarassada?
De mica en mica, les encarregades de botiga -fidels executores de la política d’empresa- van minant la moral de les treballadores que surten dels estàndarts de Zara. Les volen joves, somrients, que disposin del coixí familiar per no demanar un sou amb cara i ulls, maques, amb bon cos, agradables i submisses. Les treballadores dónen fe d’haver vist currículums d’experiència envejable en comerç que són llençats a les escombraries tant bon punt com els veuen l’aspecte o l’edat. Si la perversitat és poca, s’ha creat l’Escola Inditex, o el grup dón un curs de quize dies als aspirants a dependents i no els paga la formació amb la promesa de que si superen la prova seran contractats. Curiosament, les pràctiques són en dates de nadals, rebaixes i no són remunerades.
Inditex treu bona part de beneficis del desespero dels aturats, dels sous dels contractats, que ni arriben a mileuristes, de les hores extres no remunerades, de les baixes no cobertes i també, és clar, dels tallers confeccionistes que treballen per al grup a baix preu, alguns dels quals han estat multats per explotació infantil a Sudamèrica. Al respecte, Inditex va declarar no saber-ne res d’aquestes pràctiques però va pagar la multa.
D’aquestes maneres que ara coneixem i d’altres que són de sospita pública general, Inditex treu beneficis.Així és un dels primers grups espanyols que es vén a sí mateix com a gran exemple empresarial. Així qualsevol obre botiga en la zona més “in” de Nova Iork. A costa de l’esclavisme i de la por.