Un que no ha anat a les mobilitzacions dels indignats
15 05 2012
Opinió personal
Com ja tots deveu saber dissabte i avui 15 de maig i han hagut diverses manifestacions arreu de l’estat per celebrar l’aniversari del 15M.
Perquè no vaig a les mobilitzacions dels indignats:
-Perquè no em sento identificat en aquest moviment, ja que les propostes que realitza són en tot cas per protegir l’estat del benestar i millorar la democràcia parlamentària: incrementar el control sobre la classe política i les transaccions econòmiques, elevar els impostos als més rics i a la banca, protegir i millorar els serveis públics o el queda d’ells (sanitat, educació, transports), més participació de la població en els assumptes polítics,etc. Mesures que no intenten superar el sistema capitalista i la democràcia liberal, sinó a aturar els atacs contra “l’estat del benestar” i enfortir-lo. És impossible que els governants acceptin aquestes mesures quan són els els que reben favors i són endollats a les grans entiats financers i multinacionals, i és impossible que les rendes altes o els bancs acceptin aquestes mesures sense oposar-si amb tots els mitjans. És impossible que l’economia de lliure mercat accepti aquestes mesures quan mercats com la Xina, l’India, Brasil,etc països que estan augmentant el seu PIB espectacularment (que no vol dir que això es tradueixi en una millora de les condicions de vida de la població) i la única solució per competir amb aquests països emergents és acabar amb l’estat del benestar i equiparar-nos al marc laboral d’aquests països. Per tant les úniques alternatives al capitalisme són l’economia planificada “socialista” que ja hem vist els seus resultats, o defensar aquests serveis públics mentre es va creant una societat paral·lela autogestionària. I no vull ser pessimista, però d’això estem a anys llum.
Tampoc penso que el simple fet d’acabar amb el bipartidisme com reclama la plataforma “Democracia Real Ya” que actua com a grup de pressió dins el 15M, suposi l’assoliment d’un sistema on la gent pugui decidir sobre els temes que afecten les seves vides. Per això cal acabar amb l’estat, aparell al servei de les classes dominants que no li interessa que la gent s’organitzi i prengui les seves pròpies decisions sense professionals de la política, ja que això suposaria la seva fi. Tot estat és jeràrquic, també els estats socialistes tenen les seves castes privilegiades: Els membres destacats del partit, els intel·lectuals fidels el règim, els càrrecs de l’exèrcit. L’estat, mai podrà està al servei del poble.
-Perquè les manifestacions massives puntuals sense parar la producció, serveis i comunicacions no serveixen de res. Ja vaig viure l’experiència de participar a les manifestacions massives contra la Guerra de l’Iraq, resultat: La guerra va continuar i el PSOE va guanyar les eleccions continuant la guerra a l’Afganistan i augmentant els efectius a aquest país. Les manifestacions massives pel sol fet que siguin massives no suposen cap transformació social. La única manera de canviar les coses, l’únic llenguatge que enténen els poderosos i el que els hi fa més mal, són tres paraules: La Vaga, el boicot i el sabotatge. Només parant la producció, boicotejant i sabotejant les empreses, i prenent-ne el control quan sigui posible (o almenys de moment defensant els treballadors mitjançant seccions sindicals i assemblees), és quan de veritat es fa mal al sistema. Però clar, potser això també és violent i alguns creuen o ens volen fer creure que acampant a places o presentant firmes a l’administració podrem canviar el sistema. De fet l’acampada de Barcelona per exemple, només va molestar una mica quan ja portava massa temps i atacava la imatge turística de la marca Barcelona.
-Perquè no em considero un ciutadà pacífic (tampoc un violent). La última proposta del 15M sobre aquest tema ha sigut que ens posem aquests braçalets:
El terme ciutadà elimina les diferències entre explotadors (banquers, patronal, clase política,etc) i explotats (treballadors, treballadors en situació d’atur, jubilats amb una pensió de misèria,etc). El més greu del cas és que la paraula ciutadà ha calat fins i tot dins l’esquerra “contestatària”, així podem trobar comunicats d’aquesta que en comptes de referir-se a treballadors, explotats o oprimits, ens parlen de ciutadans, eliminant les diferències de clase. Joan Rosell president de la CEOE, el rei d’Espanya, la Duquesa de Alba,etc també són ciutadans.
http://www.ara.cat/societat/recomana-manifestants-mantinguin-actitud-pacifica_0_697130389.html
Aquests nois ens conviden a que ens quedem quiets al terra esperant que ens obri el cap la policia, és important que ens gravin els mass media per demostrar que som ciutadans pacífics. Els violents han de ser denunciats i expulsats:
-Perquè un moviment que sigui anunciat i ben vist pels mass media, indica que no és un moviment que suposi cap perill pel sistema, ni que les seves idees ho poguin suposar. Jo no veig que per exemple les protestes o vagues de la CNT siguin anunciades cada dos per tres pel diari Público, entre altres, en tot cas només s’anuncien alguns actes culturals i històrics de la CNT, que sempre queda bé parlar dels anarquistes si es fa referència al passat. I a sobre encara hem de sentir coses, com que la Cooperativa Integral Catalana vol comprar el domini d’internet de Público per 240.000 euros http://maspublico.org/compra-de-publico-es/, com si Público (diari progre del grup Mediapro) hagués sigut mai un mitjà anticapitalista i com sinó hi haguéssin publicacions anarquistes o anticapitalistes (Solidaridad Obrera, La Directa, Diagonal…) Una altre pregunta és qui finança plataformes com Democracia Real Ya i qui hi ha el darrere perquè demanin el vot a partits minoritaris i diguin que l’abstenció no serveix de res, o demanin la circumscripció única i d’on treuen els diners per les seves publicacions gratuïtes a tot color.
-Perquè no entenc algunes coses com que es creïn coordinadores i comissions per tractar temes laborals, quan ja existeixen eines útils per la defensa dels treballadors, els sindicats (i no parlo de CCOO, UGT…).
-Assembleitis: No crec en la utilitat d’assemblees multitudinàries amb gent d’ideologies a vegades fins i tot contraposades. Si, l’assemblea és el millor sistema d’organització,però també poden ser manipulades per professionals polítics de la oratòria, poden ser interminables i inoperatives sinó es va amb unes propostes concretes i es debaten, parlant del sexe dels àngels, intentant lligar o intentant captar gent per tal moviment polític (cosa que sindicats, partits parlamentaris i extraparlamentaris i grupuscles de tot tipus han fet). Per la CNT Sabadell seria molt fàcil lloar el 15M com han fet tants mitjans de comunicació, partits i sindicats (fins i tot la CNT a nivel confederal i algún dels seus sindicats), però en aquest sindicat hi ha gent partidària d’aquest moviment i forces altres molt crítics, i no hem d’enganyar a ningú per ser més simpàtics i intentar captar afiliats. Les assemblees poden ser manipulades i per si soles no són el millor sistema, poden esdevenir un petit parlament, fins i tot un petit estat amb un pensament únic entorn el “pacífisme” amb la seva policía per vigilar els “violents” i els “provocadors”.
Alguns llibertaris diuen que s’ha d’anar a les places a convencer la població. Jo em nego a anar a les places a convencer a ningú i no em vull posar nerviós discutint-me amb gent que em defensarà votar a partits minoritaris, la utilitat de sentar-se o estirar-se al terra quan carrega la policia, els que diuen que tots som ciutadans indignats independenment que siguem d’esquerres o de dretes, banquers o treballadors, els que criminalitzen i denuncien altres formes de lluita com el boicot o el sabotatge,etc. Durant la meva vida m’he discutit bastantes vegades i discutint el resultat acostuma a ser enfadar-se i que els altres segueixin pensant igual. La millor manera d’aprendre i canviar d’opinió és equivocant-se, jo no he pensat sempre igual i a base de l’experiència i d’equivocar-me penso així. Per tant qui vulgui anar a les places a convèncer que hi vagi, qui pensi que està fent la revolució o canviant alguna cosa que ho pensi i qui el 15M li ha suposat un canvi tan radical a la seva vida per tatuar-se el seu símbol, doncs endavant. Al cap d’un temps algunes d’aquestes persones seguiran pensant que la mobilització pacífica ciutadanista és la única via i altres no. La única cosa positiva que li veig el 15M és que a partir d’aquí algunes persones s’han començat a conscienciar i a mobilitzar-se, alguns continuaran demanaran millores per retornar a l’estat del benestar i altres intentaran transformar la realitat.
Potser sóc un sectari, però no penso perdre el temps anant a assemblees, discutint-me amb gent i seguint uns mètodes de lluita -imposats- que considero inútils. Prefereixo invertir el meu temps en activitats que considero més productives i evitar arribar de mal humor a casa. Amb tots els respectes pels companys/es llibertaris que estan dins d’aquest moviment.
Un afiliat a la CNT Sabadell
Com ja tots deveu saber dissabte i avui 15 de maig i han hagut diverses manifestacions arreu de l’estat per celebrar l’aniversari del 15M.
Perquè no vaig a les mobilitzacions dels indignats:
-Perquè no em sento identificat en aquest moviment, ja que les propostes que realitza són en tot cas per protegir l’estat del benestar i millorar la democràcia parlamentària: incrementar el control sobre la classe política i les transaccions econòmiques, elevar els impostos als més rics i a la banca, protegir i millorar els serveis públics o el queda d’ells (sanitat, educació, transports), més participació de la població en els assumptes polítics,etc. Mesures que no intenten superar el sistema capitalista i la democràcia liberal, sinó a aturar els atacs contra “l’estat del benestar” i enfortir-lo. És impossible que els governants acceptin aquestes mesures quan són els els que reben favors i són endollats a les grans entiats financers i multinacionals, i és impossible que les rendes altes o els bancs acceptin aquestes mesures sense oposar-si amb tots els mitjans. És impossible que l’economia de lliure mercat accepti aquestes mesures quan mercats com la Xina, l’India, Brasil,etc països que estan augmentant el seu PIB espectacularment (que no vol dir que això es tradueixi en una millora de les condicions de vida de la població) i la única solució per competir amb aquests països emergents és acabar amb l’estat del benestar i equiparar-nos al marc laboral d’aquests països. Per tant les úniques alternatives al capitalisme són l’economia planificada “socialista” que ja hem vist els seus resultats, o defensar aquests serveis públics mentre es va creant una societat paral·lela autogestionària. I no vull ser pessimista, però d’això estem a anys llum.
Tampoc penso que el simple fet d’acabar amb el bipartidisme com reclama la plataforma “Democracia Real Ya” que actua com a grup de pressió dins el 15M, suposi l’assoliment d’un sistema on la gent pugui decidir sobre els temes que afecten les seves vides. Per això cal acabar amb l’estat, aparell al servei de les classes dominants que no li interessa que la gent s’organitzi i prengui les seves pròpies decisions sense professionals de la política, ja que això suposaria la seva fi. Tot estat és jeràrquic, també els estats socialistes tenen les seves castes privilegiades: Els membres destacats del partit, els intel·lectuals fidels el règim, els càrrecs de l’exèrcit. L’estat, mai podrà està al servei del poble.
-Perquè les manifestacions massives puntuals sense parar la producció, serveis i comunicacions no serveixen de res. Ja vaig viure l’experiència de participar a les manifestacions massives contra la Guerra de l’Iraq, resultat: La guerra va continuar i el PSOE va guanyar les eleccions continuant la guerra a l’Afganistan i augmentant els efectius a aquest país. Les manifestacions massives pel sol fet que siguin massives no suposen cap transformació social. La única manera de canviar les coses, l’únic llenguatge que enténen els poderosos i el que els hi fa més mal, són tres paraules: La Vaga, el boicot i el sabotatge. Només parant la producció, boicotejant i sabotejant les empreses, i prenent-ne el control quan sigui posible (o almenys de moment defensant els treballadors mitjançant seccions sindicals i assemblees), és quan de veritat es fa mal al sistema. Però clar, potser això també és violent i alguns creuen o ens volen fer creure que acampant a places o presentant firmes a l’administració podrem canviar el sistema. De fet l’acampada de Barcelona per exemple, només va molestar una mica quan ja portava massa temps i atacava la imatge turística de la marca Barcelona.
-Perquè no em considero un ciutadà pacífic (tampoc un violent). La última proposta del 15M sobre aquest tema ha sigut que ens posem aquests braçalets:
El terme ciutadà elimina les diferències entre explotadors (banquers, patronal, clase política,etc) i explotats (treballadors, treballadors en situació d’atur, jubilats amb una pensió de misèria,etc). El més greu del cas és que la paraula ciutadà ha calat fins i tot dins l’esquerra “contestatària”, així podem trobar comunicats d’aquesta que en comptes de referir-se a treballadors, explotats o oprimits, ens parlen de ciutadans, eliminant les diferències de clase. Joan Rosell president de la CEOE, el rei d’Espanya, la Duquesa de Alba,etc també són ciutadans.
http://www.ara.cat/societat/recomana-manifestants-mantinguin-actitud-pacifica_0_697130389.html
Aquests nois ens conviden a que ens quedem quiets al terra esperant que ens obri el cap la policia, és important que ens gravin els mass media per demostrar que som ciutadans pacífics. Els violents han de ser denunciats i expulsats:
-Perquè un moviment que sigui anunciat i ben vist pels mass media, indica que no és un moviment que suposi cap perill pel sistema, ni que les seves idees ho poguin suposar. Jo no veig que per exemple les protestes o vagues de la CNT siguin anunciades cada dos per tres pel diari Público, entre altres, en tot cas només s’anuncien alguns actes culturals i històrics de la CNT, que sempre queda bé parlar dels anarquistes si es fa referència al passat. I a sobre encara hem de sentir coses, com que la Cooperativa Integral Catalana vol comprar el domini d’internet de Público per 240.000 euros http://maspublico.org/compra-de-publico-es/, com si Público (diari progre del grup Mediapro) hagués sigut mai un mitjà anticapitalista i com sinó hi haguéssin publicacions anarquistes o anticapitalistes (Solidaridad Obrera, La Directa, Diagonal…) Una altre pregunta és qui finança plataformes com Democracia Real Ya i qui hi ha el darrere perquè demanin el vot a partits minoritaris i diguin que l’abstenció no serveix de res, o demanin la circumscripció única i d’on treuen els diners per les seves publicacions gratuïtes a tot color.
-Perquè no entenc algunes coses com que es creïn coordinadores i comissions per tractar temes laborals, quan ja existeixen eines útils per la defensa dels treballadors, els sindicats (i no parlo de CCOO, UGT…).
-Assembleitis: No crec en la utilitat d’assemblees multitudinàries amb gent d’ideologies a vegades fins i tot contraposades. Si, l’assemblea és el millor sistema d’organització,però també poden ser manipulades per professionals polítics de la oratòria, poden ser interminables i inoperatives sinó es va amb unes propostes concretes i es debaten, parlant del sexe dels àngels, intentant lligar o intentant captar gent per tal moviment polític (cosa que sindicats, partits parlamentaris i extraparlamentaris i grupuscles de tot tipus han fet). Per la CNT Sabadell seria molt fàcil lloar el 15M com han fet tants mitjans de comunicació, partits i sindicats (fins i tot la CNT a nivel confederal i algún dels seus sindicats), però en aquest sindicat hi ha gent partidària d’aquest moviment i forces altres molt crítics, i no hem d’enganyar a ningú per ser més simpàtics i intentar captar afiliats. Les assemblees poden ser manipulades i per si soles no són el millor sistema, poden esdevenir un petit parlament, fins i tot un petit estat amb un pensament únic entorn el “pacífisme” amb la seva policía per vigilar els “violents” i els “provocadors”.
Alguns llibertaris diuen que s’ha d’anar a les places a convencer la població. Jo em nego a anar a les places a convencer a ningú i no em vull posar nerviós discutint-me amb gent que em defensarà votar a partits minoritaris, la utilitat de sentar-se o estirar-se al terra quan carrega la policia, els que diuen que tots som ciutadans indignats independenment que siguem d’esquerres o de dretes, banquers o treballadors, els que criminalitzen i denuncien altres formes de lluita com el boicot o el sabotatge,etc. Durant la meva vida m’he discutit bastantes vegades i discutint el resultat acostuma a ser enfadar-se i que els altres segueixin pensant igual. La millor manera d’aprendre i canviar d’opinió és equivocant-se, jo no he pensat sempre igual i a base de l’experiència i d’equivocar-me penso així. Per tant qui vulgui anar a les places a convèncer que hi vagi, qui pensi que està fent la revolució o canviant alguna cosa que ho pensi i qui el 15M li ha suposat un canvi tan radical a la seva vida per tatuar-se el seu símbol, doncs endavant. Al cap d’un temps algunes d’aquestes persones seguiran pensant que la mobilització pacífica ciutadanista és la única via i altres no. La única cosa positiva que li veig el 15M és que a partir d’aquí algunes persones s’han començat a conscienciar i a mobilitzar-se, alguns continuaran demanaran millores per retornar a l’estat del benestar i altres intentaran transformar la realitat.
Potser sóc un sectari, però no penso perdre el temps anant a assemblees, discutint-me amb gent i seguint uns mètodes de lluita -imposats- que considero inútils. Prefereixo invertir el meu temps en activitats que considero més productives i evitar arribar de mal humor a casa. Amb tots els respectes pels companys/es llibertaris que estan dins d’aquest moviment.
Un afiliat a la CNT Sabadell