Primer va ser el document de la CGT de Barcelona, no només desvinculant-se dels disturbis, cosa que com a sindicat legal és respectable, sinó dividint els manifestants entre encaputxats que provoquen incidents i ells que dónen la cara i es manifesten pacíficament i com no la habitual infiltració de mossos d’Esquadra disfressats d’antisistema, veure comunicat a aquí: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article6978

Ara li toca com no, al famós pacífista Arcadi Oliveras, que iguala la violència dels encaputxats que atacaven símbols del capitalisme com el BBVA o l’Starbucks, als mossos que atacaven els manifestants: http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/arcadi-oliveras-la-violencia-dels-antisistema-es-equiparable-a-la-dels-mossos/.  Així per ell és igual cremar un contenidor o aquests símbols del capital –destrosses materials- que atacar i ferir persones com van fer i fa la BRIMO dels Mossos d’Esquadra.  Arcadi Oliveras ja va fer el mateix durant la manifestació davant el parlament quan un grup de persones van increpar diversos parlamentaris: http://www.vilaweb.cat/noticia/3898632/20110615/arcadi-oliveres-condemna-violencia-manca-respecte-diputats.html. Que còmode que és condemnar altres formes de lluita a través dels mitjans de comunicació de masses, des de la còmode posició de profesor de universitat, sent conseller assessor dels progres-liberals d’ATTAC  i en el seu moment membre del Comitè de Seguiment dels Acords del Tinell d’ICV i  militant en ONG’S subvencionades. És una sort no patir la misèria a què ens sotmet el sistema, i netejar la consciència a través de la caritat cristiana. Felip Puig és la cara desagradable, Arcadi l’amable, però ambdós pertanyen a la mateixa moneda.

I aquí tenim un model d’article d’opinió d’una bona ciutadana, extret del 20 minutos del dimarts 10 d’abril:

REBUIG DEL

VANDALISME

El riu d’imatges que va produir la darrera vaga general no són pròpies d’un país desenvolupat.

Un local cremat, treballadors agredits, contenidors incendiats… i per desgràcia un llarg etcètera. Això és una vaga? La primera estimació de l’Ajuntament de Barcelona determina en 200.000 euros la xifra a què ascendeix la destrossa del mobiliari urbà. Tot i així, lluny d’aquestes xifres, trobem una imatge pèssima de Barcelona.

Tanmateix, em pregunto: qui és el covard? Aquell que exerceix el seu dret de treball o aquell que vaambla cara tapada i l’agredeix? Em sembla que la resposta està prou clara.

Ara bé, si la justícia detén aquests encaputxats i al cap de 24 hores tornen a estar al carrer, no sé a on anirem a parar!

MireiaNonell

Com a bona ciutadana la Mireia està indignada per les greus destrosses materials provocades pels vàndals el dia de la Vaga, i demana més mà dura. Felip Puig està orgullós de ciutadanes com ella. Res a dir dels treballadors/es que no van poder exercir el dret a Vaga, de les persones ferides pels Mossos d’Esquadra, de la violència dels ERE’S, de la violencia de l’explotació laboral, de la violencia dels desnonaments, de la misèria en què ha de viure la majoria de la població mundial. El més greu pel bon ciutadà és que la “marca” Barcelona es vegi tacada per la violència contra béns materials, entre ells un Starbucks especialista en explotar els seus treballadors/es i els camperols d’Etiopía o Chiapas o un BBVA que inverteix en empreses armamentístiques. Pel bon ciutadà és més important la imatge de Barcelona i Catalunya al món que la misèria diària a què ens sotmet aquest sistema.

Hi ha qui està preocupat per la imatge que es dóna del seu sindicat o organització a la opinió pública. La imatge real de cada sindicat o organització, es forma a partir del treball fet per aquest, en el seu espai i en el seu context. La imatge que ens hem de treballar és la que es forma de nosaltres aquells/es amb qui tenim relació, a qui ens dirigim directament. La imatge que es dongui de CNT a “la opinó pública” a través dels mass media serà dolenta o simplement no serà, ens ignorarant o faran el buit, pel fet de ser un sindicat revolucionari i independent de tot poder polític i econòmic.

Qui es va tapar a la pasada Vaga, no éren únicament policies infiltrats com diues alguns “revolucionaris/es”, ni “niñatos” plens de proclames insurreccionalistes com diuen altres, sinó també treballadors/es, aturats/des, estudiants, joventut precària i un llarg etcètra. Tot i que segons La Vanguardia tot es deu a l’arribada de joves radicals italians: http://www.lavanguardia.com/politica/20120408/54282903647/brote-violento-barcelona-matriz-anarcoitaliana.html

També hem hagut d’escoltar més d’una vegada que els disturbis posen en perill als nens que van a les manifestacions amb les seves famílies. Per valorar si està bé o malament el fet que a les manifestacions hi vagin nens petits, primer faria falta explicar si una manifestació és un moment de lluita o un moment d’oci. Una manifestació no és un parc d’atraccions, ni la Rúa d’un carnaval, ni el circ, encara que per desgràcia a vegades algunes ho semblin. En una manifestació, i a més en una manifestació d’una Vaga General, on ha augmentat la misèria provocada per la crisi capitalista i també la resposta de la població, no és gaire difícil pensar que es poden produïr disturbis. Els nens són nens, deixem que jugin al parc.

És cert que per una organització com CNT poden existir perills en actes públics que poden efectar el desenvolupament general de la organització, especialment en èpoques de creixement, només cal veure anys enrere la repressió del cas SCALA. Però seria un error seguir el joc al poder i els seus mitjans de comunicació i dividir els manifestants en bons –pacífics- i dolents –violents-. La CNT en una manifestació massiva, no ha de seguir les instàncies de Puig i treure-li la caputxa al jove combatent, ni tampoc jutjar quin mètode de lluita és correcte i quin és incorrecte. La CNT com a sindicat legal, no participa en aquests actes, per tant no té cap necessitat de fer de jutge ni de policía, tampoc de condemnar-los. En tot cas el paper de la CNT en una manifestació massiva és protegir els manifestants dels cossos repressius.