Un cop més l’Estat li fa el joc a la patronal i retalla més drets
als treballadors. A grans trets aquests són els punts més significatius als
quals ens veurem sotmesos si no hi plantem cara.

L’ABARATIMENT DE L’ACOMIADAMENT

 S’abarateix l’acomiadament. La indemnització serà de 33 dies
per any treballat i amb un màxim de 24 mesos. 20 i un màxim de 12 mesos en cas
que l’acomiadament sigui declarat procedent, per a això la reforma augmenta el
marge de casos acceptables com a tals.

Fins aquí res de nou. La nova sorpresa per a indemnitzacions en
cas d’acomiadament afecta als contractes anteriors a la reforma de l’estiu del
2010, que si ve alguns continuaven mantenint la indemnització de 45 dies per any
treballat, a partir d’aquesta reforma, els hi baixarà a 33 dies.

En resum això vol dir que si acomiaden a algun treballador amb
contracte indefinit anterior a la reforma, fins el dia abans de l’entrada en
vigor de la reforma, es computaran com a indemnització els anys treballats en
una escala de 45 dies per any treballat i els posteriors en una escala de 33
dies.

 EL CONVENI LABORAL EL PODEU ANAR
EMMARCANT…

S’autoritza el despenjament de les PIMES dels convenis
sectorials. En la pràctica suposa que l’empresari pot imposar les condicions de
treball (horaris, durada de la jornada, salaris, etc.) al seu aire. Suposa,
també, la fi de la negociació col·lectiva. Els convenis pràcticament passen a
ser, en l’àmbit de les PIMES, paper mullat, o, millor dit, figures retòriques
per adornar el marc de relacions laborals vigent, però sense cap valor real.

 Els convenis caducats no podran allargar-se més enllà de 2
anys. Aquesta mesura afectarà més que res a empreses de més de 50 treballadors,
doncs a les PIMES ja hem vist cap a on assenyala la nova reforma.

 L’OFERTA/DEMANDA D’OCUPACIÓ PASSA A SER UN
NEGOCI.

 Pràcticament s’equiparen les Empreses de Treball Temporal
(ETT) a l’INEM i altres agències autonòmiques d’ocupació com ara el SOC, en el
que suposa una privatització encoberta del servei públic d’ocupació. Les ETT,
conegudes per ser el paradigma de la contractació ultraprecària i l’explotació
laboral abusiva, seran ara els qui exerceixin com a agències de col·locació a
gran escala, traient del mig la incomoditat que per a un empresari explotador
pogués suposar haver d’utilitzar l’Estat com intermediari en la recerca de
treballadors i treballadores, i convertint de facto l’oferta/demanda d’ocupació
en un negoci, on els aturats seran tractats com a mera mercaderia a la qual
poder treure un rendiment econòmic. L’oferta/demanda d’ocupació passa a
ser un negoci.

CRIMINALITZACIÓ DELS QUE ESTAN EN ATUR

 L’Executiu ha anunciat que, dins de la reforma laboral,
s’impulsarà que els aturats que estiguin cobrant la prestació realitzin serveis
d’interès general en benefici de la comunitat. Això es durà a terme a través de
convenis de col·laboració amb les Administracions públiques i l’objectiu, segons
ha anunciat la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, és lluitar contra el frau en
el cobrament de la prestació.

Converteix als aturats, persones malaltes amb baixa laboral
(doncs també apunta a l’absentisme), etc. en subjectes sospitosos d’estar
cometent algun tipus de frau fiscal solament pel mer fet de trobar-se en tal
situació laboral, i carrega sobre ells la lluita contra la “economia
submergida”, tractant-los a priori com a delinqüents i no es té en compte que
mentre han treballat se’ls ha retingut part del salari precisament per poder
gaudir de la prestació d’atur, situació en la qual es veuen en la majoria dels
casos avocats a c

onseqüència de la mala fe de l’administració i la patronal.

 ELS JOVES: CARN DE CANÓ.

 Instauren una via legal per la qual l’empresari podrà
robar a un jove aturat part de la seva prestació de desocupació.

Per reduir l’atur juvenil, que sofreix una taxa de desocupació
del 48%, l’Executiu ha creat un nou contracte. En ell, s’estableix una rebaixa
en els costos laborals de 3.000 euros per a les PIMES amb menys de 50
treballadors en contractar al primer empleat menor de 30 anys que estigui en
atur. Aquest treballador seguirà cobrant el 25% de l’atur al que tenia dret
mentre, l’ocupador, podrà deixar de pagar el 50% del que li corresponia de la
prestació a la qual tenia dret l’empleat durant un màxim d’un any, encara que
aquest període coincideix amb el període de prova que preveu el nou contracte,
el qual s’estableix en 12 mesos (l’anterior era de 30 dies).

Això vol dir que abans de que hagin passat aquests 12 mesos
tens tots els números per anar al carrer sense indemnització i que al teu lloc
n’hi posin un altre.

Perquè s’entengui, la cosa que s’acaba d’aprovar, ve a ser una
cosa així com si vostè, ciutadà treballador, jove, en atur i que actualment està
cobrant 900 euros pel subsidi de desocupació, perquè un empresari accepti
contractar-lo, en les condicions que ell consideri oportunes (diguem, per
exemple, contracte temporal pel salari mínim de 642 euros), vostè haurà de
renunciar al 75% del subsidi d’atur, del qual un 25% anirà per a l’Estat, i un
50% per a l’empresari en forma de deduccions fiscals. Vostè seguirà cobrant el
25% restant i el podrà sumar als 642€, però perdrà tot dret adquirit sobre
aquest tema, i, en essència, serà vostè, amb el seu subsidi, qui estigui pagant
la major part del cost que a l’empresari li suposa la seva contractació.

Tot i això, s’ha decidit recuperar el límit de l’encadenament
de contractes que el govern anterior havia eliminat, passant a ser un altre cop
de 24 mesos. En resum això vol dir que com a mínim cada 24 mesos perdrem la
feina, doncs de tots és sabut l’afició que tenen empreses (principalment
relacionades amb l’alimentació) de la nostra comarca a utilitzar aquests límits
per rescindir-te el contracte.

El contracte de formació continuarà vigent afectant a tots els
treballadors fins als 30 anys. En cas de que baixi l’atur per sota del 15%, la
línia serà els 25 anys.

En opinió de la ministra de treball Fátima Báñez, el nou marc
legal augmenta els drets dels treballadors, encara que solament n’ha enumerat
un: que tindran més dret a la formació.

Per tant, aquest augment de drets tan espectacular, estableix
que les empreses hauran de pagar 20 hores de formació laboral anuals als seus
empleats si es compleixen una sèrie de criteris concrets.

Cal que ens unim i lluitem contra els continuats abusos i les
retallades de drets. Banquers, patronal i polítics ens estan fent pagar
repetidament la crisi que han creat ells i els seus mercats. És per això que des
de la CNT hem de continuar lluitant i sumant el màxim de treballadors/es
possible a les nostres mobilitzacions i donar el màxim suport possible a les
diferents lluites als llocs de treball.