Nova readmisió a l’empresa WFS de l’aeroport del Prat

Publicat per Sindicat el

La política d’acomiadaments de l’empresa WFS s’iniar durant les subrogacions de juliol de 2011, va continuar amb nous acomiadaments al desembre del mateix any i al febrer de 2012; tots van ser declarats nuls pel Magistrat social. Encara així, van tornar a tenir lloc més acomiadaments al setembre de 2013 i més recentment a l’abril de 2014. Els últims acomiadaments segueixen encara pendents de judici però fins i tot així, la direcció de WFS Barcelona segueix “ere que ere”. Efectivament ha aconseguit el premi a l’empresa de l’any, en carregar-se per setena vegada la “Constitución Española” (CE).
Estem parlant de la recent readmissió del nostre company Antonio, afiliat a la secció sindical de la CNT en aquesta empresa, que s’ha reincorporat novament al seu lloc de treball després de vuit mesos d’absència involuntària. Treballador amb molta experiència a les seves esquenes i amb activitat sindical rellevant.
Igual que en casos anteriors, en aquesta empresa recorren cada vegada més per a la seva imaginació per justificar els acomiadaments, encara que s’arribi a fregar el ridícul. I més encara, el dia de judici la mateixa empresa ha de demostrar que els fets causants d’acomiadament existeixen, que són realment molt greus i que els va cometre el treballador afectat; doncs ni primer, ni segon, ni tercer. L’acomiadament va ser declarat nul per vulneració de drets
fonamentals (sent 3 els articles de la CE vulnerats), amb tot el que això ha suposat: el pagament de salaris de tramitació i indemnització de 3000 € per danys morals.

El suport emocional, sindical i jurídic per part dels i les companyes de la secció sindical i del sindicat de la CNT al llarg de tot el procés ha estat transcendental. Que el lector i la lectora no oblidin que un acomiadament suposa poc menys que privar a una persona i la seva família de la seva sustent i estabilitat econòmica i emocional perquè sí; amb això, tornem a dirigir-nos una altra vegada als i les treballadores. L’habitual impunitat amb la qual actuen els empresaris contra la plantilla i sobretot la seva poc encertada interpretació del que són les relacions laborals, es basen sobretot en la permissivitat social i en alta disponibilitat dels i les empleats per fer tot el que se’ls demani; també en aquest cas, per setena vegada els ha sortit malament.